La frontera com a centre. Zones de ser i no ser.

2 de març de 2016

  • 18:00
    Sahara Chronicle

    Projecció. Hall i auditori CCCB.

    Una col·lecció de vídeos curts que explora en el post-colonialisme i documenta l'actual èxode subsaharià cap a Europa, on s'analitza la política de mobilitat i contenció que existeix en la geopolítica global actual. S'examinen les modalitats i la logística del sistema de migració en el Sàhara.


  • 19:00
    La frontera com a centre. Zones de ser i no ser.

    Projecció. Hall i auditori CCCB.

    En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats.


  • 20:15
    Zonas del ser y del no ser en Barcelona.

    Intervenció col.lectiva.

    Una ciutat-refugi que decideix prioritzar la persecució a immigrants que sobreviuen amb ocupacions informals. El CIE, una zona del no-ser per excel·lència, tancat per obres i pendent de reobertura. Migrant bo, migrant dolent. Benvinguts (només) refugiats? Aviat es visibilitzaran les línies de poder transversals a Barcelona.

  • 21:45
    Occidente: fortaleza mediática

    Intervenció. Hall CCCB.

    En els darrers anys l' EuropaFortalesa ha endurit els seus dispositius de control en un intent desesperat per contenir el fracàs del projecte de la Modernitat; a “Occident: fortalesa mediàtica” volem pensar, a la llum dels últims esdeveniments, la funció productiva i reproductora dels seus òrgans propagandístics: els mitjans de comunicació. En la seva cerimònia totalitzadora ens escandalitzem davant la detenció de bombers a l'illa de Lesbos mentre s'esvaeixen els cossos de nens a les platges al ritme de ”m'agrada”, bàners i anuncis de tornem en 6 minuts. Com imaginar nous relats si només poden fundar-se des de l'exterior de la fortalesa? Com, en definitiva, constituir noves epistemologies?