MACBA 1996-1998

Brian Springer. Febrer 1998

  • Spin
    L'autor: Brian Springer és productor i realitzador independent als Estats Units. Ha col·laborat activament en projectes de la televisió pública nord-americana, especialment en iniciatives centrades en la comunitat i el debat. És membre fundador del Buffalo-Access Cable Media. Ha inclòs els seus enregistraments en vídeos d’altres realitzadors, com Feed, de Kevin Rafferty i James Ridgeway.

    Spin. EUA, 1995. 58’
    Spin és un experiment de Brian Springer, que al llarg de 1992 va estudiar les emissions íntegres de televisió via satèl·lit a Estats Units. Springer va enregistrar més de 600 hores de material dins i fora dels horaris d’enregistrament normal per documentar i mostrar la veritable estructura de poder que s’amaga darrere el decorat mediàtic de l’any electoral. L’artista, narrador també d’SPIN, comparteix els resultats del seu experiment com un ciutadà més, d’espectador a espectador. En aquesta obra es posa al descobert com la televisió dels Estats Units en particular i la de tot el món en general silencien el debat públic i debiliten l’actitud crítica de l’audiència que es troba situada fora dels cercles d’influència dels clans de periodistes, polítics, assessors d’imatge i predicadors televisius. SPIN documenta la revolta de Los Angeles arran del judici pel cas de Rodney King i l’espectacle mediàtic de la campanya electoral per a la presidència dels Estats Units de 1992. SPIN exposa el caràcter il·lusionista de la televisió a partir de l’ús pirata de la xarxa de comunicació per satèl·lit, plataforma de la qual se serveixen les grans cadenes de televisió nord-americanes per redistribuir els seus senyals sense editar per tot el país. Aquestes emissions inclouen allò que l’espectador no veu en els debats i en les entrevistes amb personalitats, quan es tanca el teló de la programació normal, dins de les interrupcions publicitàries, espais als quals les grans estrelles de la televisió i la política i els seus assessors d’imatge mantenen converses discretament ocultes, fora de les franges horàries d’emissió pública. Aquest material és accessible des del punt de vista tècnic per més de tres milions i mig d’espectadors, propietaris d’antenes parabòliques, instruments a partir dels quals es pot tenir accés a aquesta informació verge i sense refinar. Sovint aquest material informatiu revela la cara desconeguda i fosca de les personalitats polítiques i mediàtiques, posant en evidència les estratègies preparades per seduir l’audiència i conservar en tota la seva intensitat el potencial totalitarista dels mecanismes mediàtics. Els fragments televisius apropiats de la xarxa de satèl·lits ajuden a entendre les bases de la fàbrica de la televisió, descobreixen la màscara i, amb tota la crueltat, dibuixen el perfil d’una forma d’integrisme que està al servei de interessos polítics i econòmics. Aparentment aïllats de la precisa mirada de la càmera i l’escolta atenta del micròfon, els agents mediàtics relaxen la seva postura, es deixen maquillar i l’habitual correcció del seus discursos es transforma en una crua i sincera declaració dels seus veritables principis ètics i humans.