MACBA 1996-1998

Bruce Conner. Maig 1998

  • Bruce Conner va néixer l’any 1933 a McPherson, Kansas. Ha explorat diferents llenguatges: pintura, escultura, fotografia i cinema. Pràcticament desconegut fora dels àmbits especialitzats, el seu treball cinematogràfic avança alguns dels trets característics de l’audiovisual contemporani. Conner va iniciar la seva trajectòria fílmica a la ciutat de San Francisco apropant-se a la generació Beat, fent-se popular als cercles de cinema underground americà i convertint-se posteriorment en un autor de culte, especialment gràcies a Marilyn Times Five, treball realitzat el 1972 amb imatges d’arxiu anteriors a l’època mítica de Marilyn Monroe. Les seves primeres pel·lícules daten de finals de la dècada dels 50 i guarden cert paral·lelisme amb els seus “ensamblatges”, peces escultòriques realitzades amb materials de rebuig. La seva producció en 16 mm d’aquesta època es basa en el mateix procediment, la reutilització de material preexistent, com arxius de pel·lícules educatives i publicitàries, documents històrics i noticiaris. Per una banda, Conner reordena tot aquest material audiovisual en forma de collage conduït per un fil temàtic, en moltes de les peces amb una forta carrega irònica (A Movie, America is Waiting i Mongoloid) i, per l’altra, el material del qual s’apropia li serveix per generar anàlogues versions paral·leles que aconsegueixen desvetllar tensions ocultes a l’original (Marilyn Times Five i Report). Aquest programa monogràfic de Bruce Conner presenta, en el seu suport original (16 mm), una selecció històrica de la seva obra cinematogràfica, fonamental per entendre amb precisió l’evolució dels formats audiovisuals cap al mestissatge del vídeo, el cinema i els nous suports tecnològics.

    Report, 13’, 1965, EUA
    Les imatges documentals de l’assassinat de Kennedy, manipulades per Conner, condueixen a l’espectador a una espècie d’estat de trànsit hipnòtic en el qual la tragèdia resta oculta: una pantalla blanca intermitent apareix en el moment en el qual el president es abatut; sens dubte, la veu del locutor continua retransmetent l’esdeveniment i genera així una intensa atmosfera d’angoixa i desorientació. Aquest desplaçament de la dimensió visual certifica que, mancats del que entenem com un referent obligat, entrem en un territori ambigu i angoixant al qual es difícil sobreposar-se si no és deixant-se fascinar per la pèrdua de referent. Al final d’aquesta immersió a cegues a la llum blanca del projector, reapareix la imatge del vehicle presidencial captat per la carrera. Conner repeteix insistentment la seqüència en forma de loop, transmetent una percepció de l’acte consumat (l’assassinat) ja assumit. Oposat a la visió oficial i censurada, Report presenta íntegrament les imatges d’actes protocol·laris de Kennedy, establint una associació entre festes taurines, rituals d’autoconfirmació política i de lluita per la vida.

    A Movie, 12’, 1958, EUA
    Conner fa servir material provinent de diferents fonts per construir un crescendo d’imatges i seqüències paral·leles encadenades que segueixen una direcció lògica. Aquesta peça, particularment significativa en tant que representativa d’una part de la proposta audiovisual de Conner, també és essencial fora del context de la seva obra, ja que avança una manera d’emprar el material d’arxiu basat en el rigor crític, pràctica, que anys més tard, des de l’aparició dels suports videogràfics, ha anat influint en moltes altres produccions independents. Tot aquest material trobat s’estructura segons una necessitat molt precisa: la de crear un flux de retroalimentació entre el conjunt d’imatges reutilitzades i les seves pròpies orientacions originals com a icones d’una època. A Movie és essencialment una crònica sobre la societat del progrés, guiada en primer lloc per la competició convertida en espectacle dels convencionalismes en temps de la postguerra.

    Marilyn Times Five, 13’, 1972, EUA
    Les imatges provenen d’una pel·lícula que segons els rumors està protagonitzada per Marilyn Monroe. Conner realitza la pel·lícula basant-se en dos elements essencials: per una banda, les imatges carregades d’erotisme d’una Marilyn molt jove, quan encara no havia consolidat la seva fama que finalment la conduiria a la seva fi; i per l’altra, la banda sonora d’I'm Through with Love, una cançó que ella mateix havia cantat al cinema i que d’alguna manera parla de la seva pròpia història. Conner força l’equilibri entre els dos elements repetint cinc vegades el cicle marcat per la cançó, fins a arribar a un estadi en el qual la sensualitat ambiental de la pel·lícula acompanya al descens emocional que provoca.

    America is Waiting, 3’30”, 1981, EUA
    America is Waiting és el clip musical d’un tema de Brian Eno i David Byrne. Se serveix de diferents fonts audiovisuals, especialment, pel·lícules de sèrie B i documentals educatius, per crear una peça en la línia d’A Movie que subratlla el potencial del cinema pop promocional.

    Mongoloid, 4’, 1978, EUA
    Aquesta documental explora com un home jove i ambiciós supera un defecte mental i es converteix en “un home de bé”. Mitjançant l’ús de tècniques d’edició s’exploren els somnis, ideals i problemes d’un ampli segment de la població masculina americana. La banda sonora és de la DEVO Orchestra.

    Crossroads, 36’, 1976, EUA
    Conner basa aquesta pel·lícules en imatges governamentals de la primera prova de la bomba A, 5 de juliol de 1946, a l’escull de Bikini, al Pacífic. Enregistrat a velocitats diferents, de la normal a l’alentida, la mateixa explosió és vista –27 cops– des de l’aire, des de vaixells i des de terra ferma, alternant preses d’imatges distants i properes. El segment que obre el curtmetratge posa èmfasis en la grandiositat de l’explosió, en els seus aspectes destructius, a la vegada que en la seva dramàtica bellesa. Però a mesura que la imatge es repeteix, l’explosió es remou gradualment del seu significat històric i assumeix les dimensions d’una força universal, còsmica.