MACBA 1996-1998

Dins-Fora. Febrer 1997

  • Dins-Fora vídeo espanyol a l’exterior, es proposa presentar autors locals que regularment desenvolupen el seu treball al extranger.

    Els autors:

    Susana Rabanal, Madrid 1969
    Ha realitzat a San Francisco, durant els darrers anys, la major part del seu treball en vídeo. In the Disneyland of Love fou firmat per Pat Richtmond, heterònim de Susana Rabanal, el 1994. El tractament que fa de les imatges, en la seva major part enregistrades o refilmades amb una càmera Pixel Vision, funciona com una referència a l’ordre de la seva experiència, alterat i en conflicte. Els continguts, aparentment inconnexes, conformen un discurs que no pot deixar d’entendre’s sense el particular sentit de l’humor de la artista, des de l’aproximació a la figura de Dora Bauer com a model de descripció i enunciació de la histèria en el treball freudià, fins a la seva experiència personal amb la psicoanàlisi lacaniana.

    In the Disneyland of Love, 1994. 11’30”

    Carlos Gil-Roig, Saragossa 1964
    Durant els darrers cinc anys ha residit en diferents ciutats dels Estats Units, principalment a Los Angeles i Chicago. Fit to Be Tied és un particular retrat de la comunitat de polítics, "brokers" i homes de negocis de la ciutat de Chicago, a través d’una breu entrevista l’única pregunta de la qual és: “Per què porta corbata?” Les respostes, d’una rica varietat, ens situen davant un individu analitzant la seva pròpia presentació i encara menys explícitament el retrat es conforma en la relació que estableix cadascun d’aquests individus amb la càmera i amb qui la condueix, sovint reconegut com a estranger.

    Fit to Be Tied, 1995. 14’47”

    Glòria Martí, Barcelona 1965
    Desenvolupa la seva producció en vídeo durant els darrers anys a Nova York, on va filmar i editar les imatges d’SPFX. Amb una càmera domèstica, des de l’exterior del Museu Guggenheim, enregistra a través dels murs de vidre que li ho permeten l’activitat social que provoca la inauguració d’una exposició antològica del pintor Antoni Tàpies. Un inquietant moviment de càmera ens ofereix aquestes imatges acompanyades de la banda sonora de la pel·lícula.

    SPFX, 1995. 4'

    Francisco Ruiz de Infante, Vitòria 1966
    Viu i treballa a París des de 1991. Des de finals dels anys 80 alterna en la seva producció les obres en vídeo i les instal·lacions audiovisuals, en alguns casos donant lloc les unes a les altres. Aquest és el cas de Los paseos nocturnos. A finals de 1993, va emprendre la construcció que després seria Los lobos (1995). Sens dubte aquella primera aproximació va donar lloc a un altre treball que acabaria essent aquest vídeo. Los paseos nocturnos es construeix a mode de pròleg de Los lobos, un treball de transició per parlar d’un mateix tema, que en paraules de F. R. Infante, és “els rituals iniciàtics de supervivència lligats al coneixement del mal”.

    Los paseos nocturnos, 1994. 11’

    Xavi Hurtado, Barcelona 1961
    El vídeo Kirlian Inc. es va començar a editar al departament de l’Interactiva Telecomunications Program de la Universitat de Nova York, com a part de la instal·lació S/T i fou editat com una versió monocanal al programa Hermes de la Universitat de los Andes, Bogotà. El material emprat en aquest vídeo procedeix de nombroses fonts, “demos” de videojocs, filmacions de l’autor en cinema super 8 mm de Nova Jersey, Manhattan Sud-oest i Filadèlfia, cinema 16 mm sobre experiències al camp de la psiquiatria en els anys 40 i 50 als Estats Units, vídeos educadors dels anys 70, etc. El material sonor pertany a una sèrie d’entrevistes que va fer entre 1992-93 al frenopàtic de Sant Boi a pacients esquizofrènics i/o paranoics. Partint de la noció de deliri com a “estructura continguda en si mateixa”, Hurtado es proposa crear una comparació entre dues institucions i les seves respectives produccions: la psiquiatria, amb la noció de subjecte-malalt i el seu producte, el quadre patològic, i l’estètica, amb la noció subjecte-artista i els seu producte, l’objecte artístic.

    Kirlian Inc., 1996. 12’