MACBA 1996-1998

Gary Hill. Novembre 1997

  • L'autor: Gary Hill , nascut el 1951 a Santa Monica (Califòrnia), va iniciar la seva trajectòria al mitjà videogràfic el 1973 a la ciutat de Nova York. De llavors ençà ha produït un gran nombre d’instal·lacions i peces monocanal, algunes d’elles considerades d’entre les obres més significatives en el camp de la creació videogràfica. Les seves primeres cintes exploraven els caràcters informals inherents al propi mitjà, en aquells moments en estat emergent, a partir sobretot de l’ús integrat de l’àudio i el vídeo. Els seus primers treballs sobre la interacció de la imatge, el so i el llenguatge daten de finals dels 70 i principis dels 80. Es tracta de peces com Soundings (1970), Around & About (1980) i en especial Primarily Speaking (1981-1983), versió monocanal de la instal·lació amb el mateix títol en la qual Hill proposa una complexa construcció binocular a partir de la qual es bifurquen una sèrie de variacions temàtiques ja tractades a Around & About: les implicacions socials i polítiques dels media. Del 1984 al 1985 va residir al Japó i hi va realitzar URA ARU (the backside exists), una cinta en la qual es componen evocatius palíndroms acústics mitjançant la inversió de paraules japoneses. El 1988 va enllestir Incidence of Catastrophe, peça singular en l’obra de Hill pel seu caràcter narratiu. El 1990 va produir la sèrie And Sat Down Beside Her per a la Galerie des Archives i, aquell mateix any, Beacon (Two Versions of the Imaginary), a Amsterdam. Des de llavors, Hill ha continuat dedicant-se quasi exclusivament a la instal·lació de vídeo, incloent el seu treball en nombroses exposicions com Metròpolis, Doubletake, Documenta 9 i totes les biennals del Whitney Museum of American Art des de 1981.

    Site/Recite (a prologue). EUA, 1989. 4’
    Site/Recite és una obra concebuda com a pròleg per a Which Tree, una instal·lació interactiva que introdueix als espectadors en una xarxa de punts interconnectats per a donar-los l’oportunitat d’extraviar-se en una selva d’imatges i paraules i descobrir així els “textos” dels seus propis patrons mentals. Amb extraordinària precisió, Site/Recite ens mostra sèries de detallades imatges microscòpiques, com ossos, ales de papallona, closques d’ou, cranis de petits mamífers, etc. Aquesta taxonomia de la despossessió se sobreposa a la narració, situada just al límit entre la autoconsciència semàntica i l’experiència visual.

    Incidence of Catastrophe. EUA, 1987-1988. 44’
    Aquesta obra es basa en la lectura videogràfica de Thomas L’obscur, la novel·la de Maurice Blanchot que Hill fa servir com a punt de partida per reflexionar sobre la relació entre el llenguatge i el subjecte, la mancança d’aquest subjecte davant la possibilitat de ser absorbit per la seva pròpia formulació lingüística i la desaparició de l’individu sota el poder abrasiu del llenguatge talment una força imparable que s’empassa les paraules i erosiona els límits. Els diferents nivells d’autopercepció i de relació amb l’exterior se succeeixen durant tota l’obra i la ficció reflectida a l’espill del llenguatge alterna amb la espontaneïtat dels elements. Aquests apareixen representats al vídeo per les imatges de la intensa corrent d’aigua que arrossega i dilueix les paraules, precisament en la imatge espectacular de l’obra literària en la qual Thomas se submergeix compulsivament. Thomas, representat pel mateix Hill, és el lector obsessionat, turmentat per la seva condició, que el mena al final que no es sinó el col·lapse de l’ordre, un descens progressiu cap al laberint del llenguatge. A partir d’aquí, el final constitueix l’ofegament interior de la pròpia consciència, el pas d’objecte intel·lectual, representat per l’home caigut sobre els seus propis excrements i col·locat en posició fetal, articulant sons sense sentit amb expressió pura i despreocupada, emmarcat per les pàgines que inevitablement l’han d’arrossegar a la deriva absoluta.