MACBA 1996-1998

Peggy Ahwesh. Abril 1997

  • Low Tech : Strange Weather
    Strange Weather. This Side of Nowhere. Peggy Ahwesh i Margie Strosser. EUA, 1993, 54'
    Amb el títol de Low Tech es presenta el vídeo de Peggy Ahwesh Strange Weather, un vídeo que resulta imprescindible posar en relació amb el referent “baixa tecnologia”. Aquesta obra ens ajuda a trencar el tòpic que sempre relaciona la "baixa tecnologia" amb altres de baixíssim pressupost, curta durada, breu elaboració, espontaneïtat, etc., per començar a considerar que la tecnologia domèstica té el seu propi llenguatge, els seus referents i significats, que fan d’ella una possibilitat compatible amb la complexitat. En general la tecnologia domèstica és avui més una elecció estètica, o un explícit abandonament de l’alta tecnologia (com a reacció a la de vegades simplista fascinació que aquesta ha provocat), que no pas una imposició circumstancial per la falta d’altres mitjans. En el cas d’Strange Weather, l’ús de la Pixel Vision, un format desenvolupat per Fisher-Price Corporation en videocàmeres per a nens, serveix per qüestionar-nos, encara més, la ficció o realitat de les imatges que conté. El retrat de quatre drogaddictes a l’interior d’una casa de Florida, mentre se succeeixen els noticiaris que anuncien l’arribada de l’huracà més fort dels darrers anys, és realitzat íntegrament amb aquesta càmera, que difícilment seria utilitzada per realitzar un documental; en aquest cas, a més, situa el qui filma tan pròxim als protagonistes que no sembla manipulada per un estrany. Strange Weather proposa idees preconcebudes sobre les drogues i la imatge mediàtica. Si pensa que la imatge representa una ficció no es preocuparà per com el realitzador fa servir les anomenades “víctimes", ni per com és la vida d’aquestes. Si, al contrari, pensa que les imatges no són fictícies, provocaran en ell sentiments i posicionaments. La decisió de ficcionar una història (basada en la experiència de la germana de la coautora de l’obra, Margie Strosser), en suport vídeo, ens serveix per continuar reflexionant sobre la “veritat” de les nostres imatges, que és quasi com dir del nostre paisatge, alguna cosa que avui dia és un dels debats més interessants als quals assistim.