MACBA 1996-1998

Steve Reinke. Octubre 1997

  • The Hundred Videos
    L’autor: Steve Reinke va néixer el 1963, viu actualment a Toronto (Canadà). Recentment s’han realitzat monogràfiques sobre el seu treball a l’ICA de Londres, el MOMA de Nova York, la Universitat de San Diego i l’Artistist's Television Access de San Francisco. Reinke ha comissariat, entre altres, els següents cicles de vídeo: Fresh Acconci, The George Kuchar Experience i Big Dick Time.

    The Hundred Videos:
    "La gent em pregunta: ‘Steve, com aconsegueixes fer tantes pel·lícules? ¿Com pots ser tan prolífic?’ I jo els contesto: ‘Oh! No son pel·lícules, sinó vídeos. És un treball que no demana esforç’.” Steve Reinke, Visuals Elf. Fa uns deu anys, Steve Reinke, un jove videocreador canadenc, es va proposar realitzar The Hundred Videos, un projecte obert que li va permetre tractar temes i recursos molt diversos. El resultat és un treball apassionant marcat per la deriva, la ironia i l’anàlisi profund i al mateix temps, esclar, fins i tot el riure o el dolor, d’una sèrie de conceptes com la realitat, el plaer, el sexe, la personalitat, la malaltia o la veritat, que posa dràsticament i plenament en qüestió, sense reparar els suposats obstacles culturals i socials. The Hundred Videos, d’unes cinc hores de durada, són en la seva majoria treballs que no superen els cinc minuts, ni de vegades tan sols el minut. Separats únicament per 10 segons de negre i silenci, formen, a pesar de la seva disparitat, una espècie de continu, i poc a poc van mostrant un gran ensamblatge. Reinke sorprèn, diverteix i fereix pel grau de llibertat amb què utilitza el llenguatge videogràfic i amb el qual s’interna en el terreny aparentment més fràgil de la intimitat i la cultura, i a més aconsegueix que la transgressió, per forta que sigui, resulti irrellevant en si mateixa, i ens deixi atònits davant les coses noves que veiem aparèixer, el que hem oblidat o el simple buit. Llavors són “les coses normals” el que requereix explicacions i justificacions. Com en Understanding Heterosexuality, un sincer i didàctic intent d’entendre el difícil món de l’heterosexualitat. Steve Reinke és també escriptor, aspecte que en els seus vídeos no apareix com a literalitat i traducció, sinó com a agilitat a l’hora d’emprar el llenguatge videogràfic, d’abordar directament els temes, per damunt de qualsevol noció d’estil o de pretesa coherència formal, la qual cosa fa pensar tant en Burroughs i Bataille com en George Kuchar i Vito Acconci. En el llarg recorregut d’aquests cent vídeos es troba cert tipus de documental que es riu de l’“excusa del real”, un videodiari que fulmina i esborra el subjecte en la seva recerca d’un inventari de sentiments, estats mentals i pensaments fermament lligats a la paradoxa, insostenible i ineludible al mateix temps, com quan a Excuse of the Real diu: “Com molts altres, he volgut tractar el tema de la sida (...) Hauria de ser com a home blanc, anglosaxó. Per motius de pressupost, així, preferiria a algú que hagués de morir-se en un termini de sis o vuit setmanes després de l’inici del rodatge (...) També necessitaria algunes imatges de super 8 (...), encara que no fa falta que siguin seves (...) Aquestes escenes familiars són totes pràcticament iguals.” Ironia i crua realitat al mateix temps. Fatiga davant els estereotips mediàtics de la Sida, a les còmodes ficcions documentals sobre el tema. La seva veu tendra i crua condueix a l’espectador per paisatges visuals a vegades mínims o estèticament desoladors, per antics fragments de documentals mèdics, pel·lícules porno, textos, dibuixos animats i grans pel·lícules; i ho fa a la manera d’un especialista mèdic, un dermatòleg, per exemple, coneixedor de l’abisme de les superfícies. Sempre darrere la recerca de lucidesa. Una voluntat de la sinceritat que no es deté en l’“autèntic”, “real”, “vertader”, sinó que té el valor d’arribar a la mentida, la banalitat o l’horror del sentit que s’amaga darrere el fet humà. I el més interessant és que aquest recorregut, perquè és sostingut o per la lleugeresa formal que mencionàvem, es fa sense ombra (o amb un mínim) de negativitat i autoflagel·lació. Allò “sublim” no procedeix de l’afectació o de la presumpció, sinó del que Georges Bataille denominava “parts baixes”, la cultura popular, el sexe. A un bon nombre de cintes, Reinke empra la iconografia gai i la pornografia amb una rara precisió, mostrant simultàniament representacions utòpiques, espontànies o bé de cartró-pedra. “A Occident tenim la idea que la veritat darrera d’una persona és la veritat sexual, però existeix alhora el tabú que impedeix parlar de la sexualitat o mostrar-la explícitament. Així, en certa manera, el que faig és una paròdia que em permet explicar que aquest material no diu res sobre mi."

    The Hundred Videos Project, selecció:
    Excuse of the Real (4’31”)
    Family Tree (3’30”)
    Watermelon Box (46”)
    Speculative Anthropology (2’30”)
    Why I Stopped Going to Foreign Films (5’19”)
    Barely Human (3’25”), Michael & Lacan (10’56”)
    Walking the Dog (2’28”), After Baudelaire (2’22”)
    Language of Flowers (1’36”), Introduction of the Logo (1’21”)
    Squeezing Sorrow from an Ashtray (5’45”)
    In the Real of Perpetual Embarrassment (3’33”)
    Visuals Elf (1’03”), Pus Girl (1’25”)
    Wish (2’43”), Disturbed Sleep (6’44”)
    Testimonials (6’47”)
    Little Faggot (2’34”)
    Lonely Boy (8’20”)
    I Love You, Too (52”)
    Instructions for Recovering Forgotten Childhood Memories (2’14”)
    Request (6’55”)
    Understanding Heterosexuality (1’28”)
    My Personal Virus (1’36”)
    Artifact (1’49”)
    Monologue (with Provocation) (2’51”)
    Child (43”), Windy Morning in April (48”)
    Love Letter to Doug (2’09”)
    Ghost Production (3’44”)
    Minnesota Inventory (10’37”)
    Re-enactment of a Performance (1’02”)
    Box (2’35”)
    The End of My Death (2’15”)
    Attempt to sing (50”)
    Harvey K. (2’06”)
    Corey (2’51”)
    Dumbo Climax (2’28”)
    The Boxers (1’10”)
    Talk Show (1’18”)
    I have already (15”)
    New York Loves Me (59”)
    Children's Vídeo Collective (3’20”)
    Three Dreams (3’15”)
    Video for Intellectuals (2’14”)
    Notes of the Uncanny (3’20”)
    Manifestations/Jouissance (2’38”)
    Falling (2’26”).