Films
The Purple Meridians - 2023
Trobada amb Ahu Öztürk ▸
Trobada amb Lisa Çalan ▸
Dust Cloth, 99’, 2015, Una pel·lícula d'Ahu Öztürk.
Dues dones de la neteja, les seves relacions amb les persones dels domicilis que netegen, els conflictes en les seves vides diàries, les jerarquies en les seves amistats properes i relacions familiars, la seva lluita per agafar-se a la vida, així com la feminitat i la maternitat, la neteja del domicili i la pobresa...
Desplaçant-se entre la misèria i la riquesa de la ciutat, Nesrin i Hatun intenten comprendre la vida i trobar el seu propi camí. Mentre Hatun intenta estalviar prou diners per comprar una casa en un barri on neteja cases, Nesrin lluita amb l'absència del seu marit i la seva pròpia solitud, alhora que intenta obrir-se pas a la vida amb la seva filla de cinc anys. Els camins d'aquestes dues dones poden ser diferents, però la seva companyia perdura mentre s'aferren a somnis dispars.
-
NOTA DE LA DIRECTORA
Va ser un dels records més clars de la meva infància. Vam venir a Istanbul a visitar els nostres familiars. La primera parada va ser a casa de la meva tia, i un dia, vaig viatjar des del seu pis d'una habitació a un de tres habitacions. Aquesta va ser la primera vegada que vaig trobar-me amb l'àmbit privat de la classe mitjana. Mentre ella netejava, vaig tocar objectes que mai abans havia vist; vaig quedar astorada. Estàvem soles; vaig sentir que estava tan a prop de tot. Fins i tot podria haver-me estirat al llit, però hi havia un mur imaginari que me'n va impedir. Això representa una distància que conec intuïtivament de la meva vida indigent.
Molesta per aquesta distància, la meva mare va compartir un secret amb mi quan vam tornar. El secret era que la meva tia era una dona de la neteja i que no havia de dir-ho a ningú. Després dels meus anys universitaris, on em vaig trobar amb la ideologia d'esquerra, la primera conseqüència de portar aquest secret va ser el meu ressentiment de classe. Després, quan vaig començar a treballar, les converses dels meus col·legues sobre els seus problemes amb les seves dones de neteja em van recordar aquest sentiment de nou. Contractaven una dona de neteja perquè ho veien com un símbol de la classe a la qual desitjaven pertànyer, i aquestes llargues converses es van convertir en el punt àlgid d'aquest pensament.
Així que, on era jo?Fa dos anys, quan una parenta meva que treballa com a dona de neteja va venir a visitar-nos i va dir que era Circassiana, vaig quedar en xoc. Aquesta és la mateixa dona que sabia que la seva mare havia mort sense conèixer cap idioma que no fos el kurd, i estava davant meu com un personatge surrealista sense ser vençuda per cap explicació racional. Això em va ajudar a entendre que la identitat kurda es pot experimentar de manera molt diferent a Turquia, i que el punt on podem tocar la realitat està amagat en aquesta heterogeneïtat.
Vaig pensar molt en la meva urgència d'explicar aquesta història de la meva tia. Primer, vaig buscar respostes en els àmbits culturals, polítics i ètics. Després de tot això, el que vaig assolir va ser la vergonya. No va ser la vergonya que vaig sentir per aquestes dones de la meva família, va ser la vergonya de sentir aquesta vergonya. Així que vaig decidir escriure la història, sabent que és l'única manera de recuperar-me.
Quan vaig començar a treballar en aquesta pel·lícula, creia que capturaria la natura i la realitat, ja que era part d'aquest món. No obstant això, vaig entendre que ja no pertanyo a aquest món. Perquè pertànyer a aquesta classe significa estar sense paraules, en silenci, però vaig trobar un llenguatge per explicar aquestes històries. Així que, tot i que intento capturar la realitat, és una pel·lícula personal.
Aquí Viu l'Amor (Hemen Bizi Da Maitasuna), 15’, 2022, Espanya.
Una pel·lícula d' Ainhoa Olaso, Enara García.
Matixa, de 22 anys, viu amb els seus pares. El seu dormitori i la seva estabilitat estan cap per avall: la situació és explosiva.
Ajudada per la seva amiga Leire, cerca suport fora de la família. Convençuda que tallar els llaços amb la seva mare la farà més lliure, decideix marxar de casa.a "streeening" (https://streeen.org)
des del 7 de desembre de 2023 a les 12:30