Transarab

TransÀrab 2006

  • Vídeo entorn el mon àrab 2
    TransÀrab pretén mostrar la riquesa i la complexitat de les reflexions que s'estan realitzant des de i al voltant dels països de cultura àrab a través d'un mitjà híbrid de producció autònoma com ara el vídeo, aliè a les grans produccions comercials o institucionals. Unes reflexions que, per naturalesa, es troben molt més lligades als microcosmos socials, comunitaris o subjectius que no pas a la visió "satèl·lit" i al "fastfood audiovisual". Incloem autors de diverses procedències: els que produeixen al seu propi país, els que es han emigrat a Europa o a Amèrica... i aquells que, procedint d'altres contextos, han triat com a opció vital o crítica submergir-se en la cultura àrab. Creiem que aquesta disparitat de situacions aporta una major riquesa a la reflexió i ajuda a entendre millor la complexitat de tensions que hi ha en joc, a establir claus d'aproximació més obertes. El llenguatge del vídeo, en aquests països, és inseparable de la seva cultura, tant de la gran tradició literària escrita com de l'oral; el mateix ocorre respecte a la música, els rituals, el trànsit, la religió, la poesia mística... tots ells presents a la vida diària, però no "folkloritzats" o institucionalitzats i per tant desactivats i desarmats, sinó amb la força que els dóna ser un mitjà comú de participació i de coneixement, d'interiorització i d'èxtasi. Un tret compartit: fer servir el vídeo com a eina d'anàlisi, de crítica de les realitats silenciades d'una contemporaneïtat especialment conflictiva, però d'introspecció i exploració de la intimitat. Treballs que pensen i senten les relacions entre individu i comunitat, les qüestions de gènere, l'etnocentrisme, el neocolonialisme, els fenòmens de migració, l'hostilitat mediàtica... des de bases específiques i pròpies que aporten elements comuns però també una alteritat imprescindible per a l'autocrítica cada cop més necessària de l'anomenat model occidental.


    24 al 28 de Gener de 2006.

    Programa:


    DIMARTS 24

    19h
    Presentació de TransÀrab i taula rodona amb la participació de:
    Bouchra Khalili, Serene Huleileh (Arab Educational Forum * Qalb el-Umour), Abdelaziz Taleb i Abdellatif Benfaidoul (Videokaravaan) i Toni Serra (OVNI - Arxius del l'Observatori).

    20.15h.
    TRÀNSIT 1
    Programat per OVNI - Arxius de l'Observatori.
    68 minuts

    Majounak (Loco por ti), Akram Zaatari, 27', Líban, 1997.
    Al Líban uns homes expliquen relacions puntuals amb dones, un catàleg de somnis i de violències, de desigs i de paraules.

    Saving Face, Jalal Toufic, 9', Líban, 2003.
    Les restes d'una campanya electoral, els cartells estripats, mig arrencats, rostres muts a la ciutat.

    Nablus, la ciudad fantasma, Alberto Arce, María Moreno, 32', Palestina- Espanya, 2004.
    Una visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost del 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit armat tant sols amb pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exèrcit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que no pas les seves pròpies víctimes. La càmera, al costat d'un grup de "parametges" i activistes internacionals, segueix els passos de l'exèrcit en el seu registre casa per casa de la ciutat. Alhora, la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de la impunitat amb què Israel es comporta habitualment.


    DIMECRES 25

    19h
    MEDITERRANI, MEDITERRANI
    Programat per Bouchra Khalili
    75 minuts

    A cause de la Nuit, Bouchra Khalili, 10', 2004.
    A cause de la Nuit reprèn i intensifica l'argument de Napoli Centrale: un passeig nocturn a la vora d'una riba. Una sortida imminent, a no ser que sigui un retorn; real o imaginari.

    Vue Panoramique, Bouchra Khalili, 15', 2005.
    Vue panoramique descriu un trajecte circular entre dues ribes. S'hi veuen les anades i les tornades d'un vaixell, el passeig lànguid de les embarcacions, el tràfec de passatgers i l'espera. Paral·lelament, una veu femenina descriu un vagareig en un poble envoltat de mar.

    RoundTrip, Bouchra Khalili, 20', 2005.
    Un home absent. Una dona que rep les seves cartes. Ella ens les llegeix, però resta invisible. Qui li envia les cartes descriu el seu viatge. Finalment, deixa d'escriure. Però és aquesta la fi del viatge?

    The Magician: A Tragicomedy of Illusions, Yto Barrada, 18', 2003.
    "Las mans del mag son més ràpides que els ulls dels espectadors."
    Abdelouahid El Hamri, aka Sinbad of the StraitsEn el cas de Sinbad, però, les sorpreses de la prestidigitació de vegades són més mundanes que màgiques. En aquesta mostra íntima dels trucs de Sinbad, l'escenari del qual és una cortina negra al pati de la casa del senyor El Hamri a Tànger, hi podem veure com Sinbad fa sortir pilotes de ping-pong i coloms blancs, com s'empassa fulles d'afaitar i com prova de reproduir el seu difícil truc "El Somni d'un Gall".

    1 minute à Rome, Nina Esber, 7', 2005.
    "Després del 20 de desembre de 2002 vaig decidir gravar amb la meva camera DV 1 minut al dia sense excepcions. 1 minute à Rome és el vídeo de la meva estada a la ciutat eterna del 17 al 21 febrer del 2005".

    Little Lake, Ethem Ozgüven, 5', 2002.
    Amb el turisme modern, on és aquest "llac" que anomenen "Mediterrani"?

    20.15h
    Videokaravaan 1
    Programat per Abdelaziz Taleb i Abdellatif Benfaidoul
    85 minuts

    Pour ne pas oublier - 16 Mai, Nabil Ayouch , 15', el Marroc, 2003.
    Casablanca va ser l'escenari d'una sèrie d'atemptats suïcides el 16 de maig del 2003. Foren els atemptats terroristes més mortífers de la història del Marroc. El reconegut director de cinema Nabil Ayouch va crear aquest documental com a reacció immediata, per no oblidar.

    Backstage - Rock the Kasbah, David Combe, Jean-Marc Barbieux i Sophie Peyrard, PROGRAM33-ARTE França, 14', França-Alemanya, 2005.
    Amb el so de la música metal o hip hop, els joves marroquins es volen enfrontar al poder. Una nova generació reclama el dret a la paraula, com H-Kayne, Reborn, Hoba Hoba Spirit i Mystic Moods.

    Last years in Babylon 1999-2005 (work in progress, extracts & fragments), Abdelaziz Taleb, 15', el Marroc- Europa, 2005.
    "Les nostres ments i els nostres cossos refusen contínuament les coses de manera psicològica i física durant el procés de la vida. A vegades, tornem a cercar la vida on era, utilitzant un gran esforç de resignació, penediment, llibertat, culpabilitat, felicitat. El meu retorn em va produir un sentit de pertinença al meu antic entorn. Van ser els meus últims anys a Babilònia."

    Cadre, Wahid El Moutanna, 13', el Marroc, 2005.
    Un home planeja casar-se. Aquí comença tot. Una sèrie de fotos segueixen la seva evolució (mort, separació, distanciament i naixement) en un quadre fix, amb una veu en off masculina que ens explica les històries ocultes darrere les fotografies.

    Oulad l'Viêt Nam (Children of Vietnam), Yann Barte, 13', el Marroc, 2005.
    Marroc els ha oblidat. L'any 1972 milers de famílies vietnamites-marroquines van arribar a la base militar de RABAT-SALE: marroquins amb les seves dones i fills vietnamites. Qui ha sentit parlar d'ells? Qui se'n recorda, d'ells, avui?

    Memory Codes, Abdellatif Benfaidoul, 6', el Marroc-Holanda, 2005.
    "Amb codis en negre, blanc i color, torno a construir els meus records i un lloc on puguin trobar-se amb la meva por, les meves preocupacions i les meves decepcions."


    DIJOUS 26

    19h
    TRÀNSIT 2
    Programat per OVNI - Arxius de L'Observatori
    50 minuts

    Festin, Mounir Fatmi, 8', França, 2002.
    Com aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora el clatell i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial? Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs.

    Phantom Beirut: A Tribute to Ghassan Salhab, Jalal Toufic, 15', Líban, 2002.
    Ell començava a desbotonar-se la camisa la nit del 7 al 8 de febrer del 2000 quan l'habitació s'enfosquí de sobte. "Què passa?" Probablement Israel ha atacat la central elèctrica. Al Líban, la foscor nocturna no està reservada pas a la nit, també hi és durant el dia. O és que no apareix la nit cada cop que tallen l'electricitat pel racionament? Al llarg d'aquest període addicional d'obscuritat ningú dorm; els libanesos s'han convertit pràcticament en insomnes. Aquests talls d'electricitat m'han permès apreciar millor l'experiència del meu amic insomne, l'escriptor Ghassan Salhab.

    Made in China, Dalia al Kury, 5', Jordània, 2004.
    Un viatge sensual del cinquè sentit i les seves relacions amb el consum.

    Biographie de la pierre, Abdelghani Bibt, 7', el Marroc, 2004.
    Biographie de la pierre és un crit de còlera, d'indignació i de contestació als crims i les barbàries que se succeeixen arreu del món, un crit contra l'aspror de la pedra que rebutja tots els diàlegs.

    ATMC, Dalia al Kury, 9', Jordània, 2004.
    Ara que el terrorisme s'associa més que mai als àrabs i a l'islam, s'ha concebut un campament de rehabilitació per a la prevenció del terrorisme, l'Arab Terrorist Management Camp, que ajuda els possibles futurs terroristes àrabs a superar les seves tendències envers la violència. La pel·lícula comença amb l'estil d'un documental, però aviat pren un caire més propagandístic, ironitzant sobre la capitalització del terrorisme.

    Planet of the Arabs, Jacquie Salloum, 10', E.U.A., 2003.
    Una recopilació ràpida i eloqüent de fragments de pel·lícules nord-americanes recents, en què es dibuixa clarament el perfil sinistre de l'àrab. Un compendi de com es prefabrica un conflicte mediàtic.

    20h
    Arab Educational Forum * Qalb el-Umour * - 1
    Programat per Serene Huleileh
    53 minuts

    Safar (Travel), Dimitri Khodr, Cynthia Choucair, 30', Jordània, 2003.
    Els directors segueixen els passos d'alguna de les iniciatives inspiradores en què treballa l'Arab Education Forum a Jordània, Egipte i el Marroc, per intentar esbrinar el significat de la visió i les idees de l'AEF. Al mateix temps, intenten arribar a una comprensió profunda de l'aprenentatge i l'educació en relació a la seva vida. Entre aquests testimonis hi ha el grup de teatre El Warsha i Hasan Geretly a Egipte, Laila Iskandar, els alumnes de l'escola per als fills dels drapaires a Moqattam, a El Caire, i a Samar Dudin, a Jordània, a banda del agricultors berbers i els pescadors del Marroc.

    The story of Hajar, Azza al Hassan, 23', Palestina, 2004.
    Aquesta pel·lícula segueix la història de l'Hajar, una dona palestina de més de 70 anys que viu al poblat de Kobar, i les seves dificultats en anar a Llatinoamèrica per retrobar el seu marit, a qui assassinaren. Seguim el seu viatge a Palestina amb el seus 10 fills i la batalla ferotge contra l'ocupació israelita per portar el cos del seu marit, enterrar-lo al poblat i aconseguir els documents d'identitat per als seus fills i, alhora, per guanyar-se la vida. Una història típica d'una dona senzilla amb una voluntat sobrehumana.

    DIVENDRES 27

    19h
    Videokaravaan 2
    Programat per de Abdelaziz Taleb i Abdellatif Benfaidoul
    60 minuts

    El Batalett - Femmes de la medina, Dalila Ennadre, 60', el Marroc-França, 2002.
    Seguim la càmera de la directora entrant a les cuines i els salons d'una comunitat de dones marroquines. Dins de les parades dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, les dones cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb el sabó i la roba, fent les feines de casa i també al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes - "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"-, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i alhora sense autocompassió de les seves vides miserables. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no sàpiguen llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides miserables: la igualtat de drets entre homes i dones, més diners, un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes irradien esperança i amb elles es percep la possibilitat de canvi ("batalett").

    20h
    TRÀNSIT 3
    Programat per OVNI - Arxius de l'Observatori
    56 minuts

    Lions, Nahed Awwad, 10', Palestina, 2002.
    Ocupació de Ramallah de les tropes israelites l'abril del 2002.

    Meen Erhabe (Who is the Terrorist?), Jackie Salloum, 4', E.U.A.-Palestina, 2003.
    Un rap palestí ens ofereix un visió i una reflexió sobre la situació actual.

    Tilawin, Nora Bouhjar, 11', el Marroc-Bèlgica, 2002.
    "La necessitat per retrobar una part de mi mateix i de renovar un vincle cultural. Això és el que em va portar al Marroc, a un poblat berber, per barrejar-me amb una família i entrar en el cercle íntim de les dones."

    Anoche Dirk, Abu Ali, 7', el Marroc, 2005.
    Imatges dels altres, visions confoses, escenes perdudes; és potser en aquests fragments on hom pot trobar-se? Com una galleda buida que baixa per un pou, un oblit que s'enfonsa en el record.

    Whispers, 15', Hakim Belabbes, el Marroc-E.U.A., 1999.
    Whispers segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels carrerons foscos i els cementiris solitaris de Boujad, la ciutat natal marroquina del realitzador.

    Not God but God (Syria Collection), Jeanette Schou, 9', Síria-Dinamarca, 2004.
    El sufisme islàmic és un moviment religiós molt antic que es troba en oposició a l'Islam integrista en determinats temes, fet que ha portat a la repressió del sufisme per part de forces polítiques i religioses. Els sufís cerquen la unió amb Déu a través de la dansa extàtica, la música i la meditació. Les formes més conegudes són les practicades pels dervixos giròvags, però el sufisme pot trobar altres mètodes. Aquest vídeo mostra els rituals sufís que es practiquen a Síria, transmesos de generació a generació i que estan relacionats amb la pràctica dels faquirs. El vídeo conté imatges belles i també escenes de gran profunditat i violència.

    DISSABTE 28

    19h
    Arab Educational Forum * Qalb el-Umour * - 2
    Programat per Serene Huleileh
    50 minuts

    In the School for the Deaf, A group of deaf children,12', Palestina 2004.
    Un grup de nens sord-muts fan una pel·lícula sobre les seves vides. El llenguatge dels signes traduït a l'àrab.

    The Chewing Gum Gang, Isra'a Odeh, 16', Palestina.
    Una jove intenta fer una pel·lícula sobre un grup de nens venedors de xiclets. Al final, la pel·lícula documenta la seva relació amb ells i les relacions entre ells i la societat.

    Trio, Jaffar Hameih, Maysaloon Nassar, Nadeen Kanawati,14', Líban, 2004.
    En aquesta pel·lícula, tres realitzadors ens mostren les seves vides en el moment en què acaben l'escola, cerquen una Universitat i es plantegen el seu futur.

    I Don't Know, Nadeen Kanawati, 6', Líban, 2004.
    Un viatge a través del pensaments d'una adolescent sobre la seva vida i el seu entorn.

    20h
    TRÀNSIT 4
    Programat per OVNI - Arxius de l'Observatori
    75 minuts

    Can Baz , "The one who plays with his life", Özay Sahin, 75', Turquia-Alemanya, 2005.
    "Els teus blancs camins / Els teus purs camins / S'han barrejat amb l'aigua del rierol de la muntanya / El teu alè s'ha barrejat amb l'alè d'Haydar. / Nat mort en aquest segle / Una part de nosaltres es perd en l'erosió / Una part de nosaltres es crema a Hakkari [est d'Anatòlia] / Una part de nosaltres esnifa cola a Beyoglu [Istanbul]". Fragment d'una cançó del grup Siya Siyabend.
    Una pel·lícula feta des del punt de vista d'un membre de l'Alevi Kirmac, a l'est d'Anatòlia, la filosofia del qual s'expressa amb l'afirmació "El que busques no ho busquis a la Meca ni a la Kaaba ni ho busquis a Jerusalem, busca-ho en el teu interior". Les conseqüències de l'últim atac massivament anorreador que va començar el 1994 es poden trobar exemplificades en Murat i Ahmet Öztürk, dos germans que viuen a l'exili i que són drogoaddictes a Beyoglu. La pel·lícula ens mostra les seves vides amb la seva colla, Siya Siyabend, el seu amic Hasn Isik, un nen del carrer que esnifa cola i la recerca de la llibertat a través de mitjans equivocats. Quan volem fer-los recordar les seves arrels a Dersim (est d'Anatòlia), hi anem i ens trobem que hi ha més soldats que civils, que el lloc ha canviat el seu nom pel turc Tunceli i que serà inundat completament amb vuit dics hidràulics, actualment en construcció.
    En el nostre món, on el que sembla segur canvia ràpidament de forma, no tenir res a perdre i dormir al carrer es correspon coherentment amb la manera de viure. Fins i tot quan la mort s'apropa per intensificar la tensió d'estar viu existeix el desig de fer el paper de Don Quixot, perquè, fet i fet, ja hi ets. La culpa és seva en un món de tothom; el cel n'és testimoni.

    -------------------------

    Mediateca CaixaForum
    Av. Marqués de Comillas 6-8_08038 Barcelona
    Ph: 93 476 86 00 Fax: 93 476 86 00
    www.mediatecaonline.com
    info.fundacio@lacaixa.es