France

París 1917 - 2004

L'any 1960, Jean Rouch va descriure la seva manera de filmar com a "cinema directe", seguint l'exemple dels seus mestres Robert Flaherty i Dziga Vertov, i més tard com a "trànsit creatiu". La seva obra, guardonada amb diversos premis a Venècia, Cannes i Berlín, es compon de documentals etnogràfics (Maîtres fous ; Sigui synthèse), sociològics (Chronique d’un été) i ficcions (Moi, un Noir; Cocorico Monsieur Poulet). Jean Rouch va ser director de la Cinemateca Francesa. Va ser director honorari de recerca en el C.N.R.S. i secretari general del Comitè de Cinema Etnogràfic.

Jean Rouch, enginyer de Ponts et Chaussées, va descobrir l'etnografia a Níger. Durant una segona estada a Àfrica, va emprendre el descens del riu Níger i es va interessar pels songhay, dels quals es va convertir en l'especialista indiscutible. Després va venir la seva passió pel cinema, que li va aportar un nou mètode d'estudi. Influït pel surrealisme, l'obra de Marcel Griaule al país Dogon i seduït per les regles essencials de la inspiració i la intuïció, va captar i va filmar l'evolució del continent africà i de la societat francesa. La seva escriptura cinematogràfica influirà en la generació de cineastes de la Nouvelle Vague.

 

http://comitedufilmethnographique.com/ http://comitedufilmethnographique.com/
Les Maîtres Fous
OVNI
Les Maîtres Fous

Jean Rouch.

1954, France, Niger. vo Francès. 35’

Moi, un Noir
OVNI
Moi, un Noir

Jean Rouch.

1958, France, Niger. vo Francès. 70’