/ OBLIT ÈXODE /
-
Dimarts 25 juliol 2023, 19:00h - 20:00h
Centre d'Arts Santa Mònica. Barcelona.
VUIT DE L'OBLIT
Anònim, 10 minuts.La deriva i la pèrdua. Fugides absurdes en temps d'emergència.
FROM BEIRUT TO... THOSE WHO LOVE US
Electronic Lebanon, 2006, 5 minuts.Vídeo cartes de Beirut al món. 21 de Juliol de 2006.
Crida a l'exterior de la població libanesa durant els bombardejos de 2006.CRYING SUN
Zarema Mukusheva, 2007, 25 minuts.Els habitants de la vila de Zumsoy, a les muntanyes de Txetxènia, la lluita per conservar la seva identitat cultural i les seves tradicions en un context d'atacs militars i desaparicions imposades per l'exèrcit federal, atacs de guerrillers i els desplaçaments que provoquen. Al donar veu als habitants de Zumsoy, el vídeo és una crida a les autoritats locals i federals per acabar amb la impunitat de les violacions dels drets humans i en favor del restabliment de polítiques que permetin als habitants tornar a les seves cases a les muntanyes.
AXIOMA DEL BUIT
Observatori de Video No Identificat-Desorg punt Org, 10 minuts, 2023.Breu passatge a partir dels fets que van tenir lloc entre 2013 i principis de 2014 a la Plaça de la Independència de Kiev. Oblit, present i el desconegut.
LAST NIGHT DIKR
Abu Ali, 2005, 7 minuts.La recerca de l'aigua, el descens al pou del cor.
Нохчийчоь
Ки́їв 2013 - 2014
Ки́їв 2022
Ahir a la nit
"El més probable és que tard o d'hora ens trobem en un paratge en aparença sec i àrid. Inesperadament, els nostres passos ens han deixat allà, tots els camins són possibles, però cap no sembla portar enlloc. En la nostra solitud trobem l'única companyia de la contemplació, la mirada aquietada ens mostra un món aquietat, un món que lentament comença a mostrar-se al marge dels paràmetres del desig o la funcionalitat, un món sense fora ni endins. Comprenem millor ara, que allò que veiem no és estrany a nosaltres i el viatge cobra així un sentit divers i interpretatiu. Un petit grup d'homes apareix a la llunyania, ens acostem i els seguim. Un d'ells és un saurí, cerca l'aigua amb una branca d'olivera, el pas és ràpid, sobtadament com si rebés un cop trontolla, i potser cau, caiem...
En l'erm, un arbust sec ha obert unes petites flors, els nostres passos prenen ara un camí de pols, de pedres, d'esbarzers i acàcies, travessant portes i murmuris, rumors o rialles de nens.
Tombats a terra, com a terra, perquè un pou s'obri al nostre pit i la consciència descendeixi prop del cor, allà veurem sense paraules, amb els sons de la respiració bategant, un record del lloc d'on venim, del lloc que som, d'on brollen les aparences, com aquests núvols que formen figures capritxoses que a penes perduren...Una cerca del que hi ha de vida en nosaltres. La presència del que ens fa viure”.
"Altres vegades un intueix la fossilització d'aquest impuls en una sèrie de normes buides del seu sentit interior. Les formes aleshores s'amplifiquen i s'exhibeixen, els noms es tornen ampul·losos, apareix la típica rigidesa del que és mort, desapareix la dolçor de l'experiència directa, i ràpidament es creen estructures i cercles de poder que segresten aquest “demanar” espiritual. Vanament, tot cal dir-ho.
Hi ha sempre una tensió que és símptoma de vida, aquest joc entre la contracció i la dilatació. El fruit interior de l'ametlla requereix la duresa exterior d'una closca que la protegeixi. Però no ens satisfà una closca si és buida, és rígida, difícil d'empassar sense l'aroma de la font viva. Aquesta closca que no s'obre mata el fruit, cal obrir-la perquè la llavor creixi i doni lloc a vida. No són dues coses diferents”.