Inici
Un dia caminant pel Raval, ens contem l'una a l'altra en què estàvem: projectes, pensaments, idees...
Un llibre que una estava llegint -- en defensa de la conversación - li cridava l'atenció a l'altra. Era un llibre sobre les noves maneres de comunicar de les generacions que coneixen de tota la vida les xarxes.
Seria interessant preguntar-los sobre la seva manera de comunicar.
Una de nosaltres va explicar un sopar familiar, en la qual una neboda de 16 anys va ensenyar a tota la família un vídeo d'ella mateixa plorant. Sense intimitat especial, aquest vídeo de l'expressió emocional que per a nosaltres seria privada, era per a ella material apte per a tots els públics. Decidim investigar com els adolescents entenen la seva comunicació.
En les experiències anteriors que vam tenir amb estudiants a les classes d'instituts, ens vam adonar que faltava la part d'escolta mútua. Estem acostumats, com a adults que som, a donar informacions de manera tancada, com si fos “la veritat” i amb la pretensió que els estudiants aprenguin aquestes explicacions i les repeteixin. Hi ha una relació de poder molt marcada.
No pretenem innovar ni tampoc solucionar temes que no ens pertanyen, però sí buscar una manera per a conèixer el que pensen els que seran els nostres descendents.
Volíem obrir un espai per a presentar els temes que ens preocupen i escoltar els adolescents, sense una idea prèvia, sense respostes correctes ni incorrectes.
Comencem amb una pluja d'idees, que aviat es va convertir en un diluvi. En la conversa entre nosaltres dues un tema portava a l'altre, d'una manera associativa. Aquí van algunes de les idees, temes o curiositat que van sorgir:
- La relació entre el gènere artístic de l'autoretrat, i la vida autoretratada a les xarxes socials. Què pensen els adolescents sobre la seva manera de retratar-se o presentar-se? Què pensen sobre els influencers, les persones que viuen o tenen molt èxit autopresentant-se? Si aparenten felicitat, què passa amb expressions de dolor, tristesa o solitud? La memòria, les imatges retocades i el record editat o muntat.
La desaparició de l'avorriment, aquest temps no estructurat que recordem nosaltres de la nostra adolescència, de deixar fluir el pensament, dormir, baixar l'estat de vigilància. Què passa amb l'avorriment en l'input constant de les xarxes? Quan deixes temps sense estructurar? Què t'impulsa a agafar el mòbil? S'adonen els joves d'aquesta desaparició, o ja està naturalitzada?
Re-Cor-Dar (donar el cor una altra vegada)
La relació entre recordar i gravar. L'enregistrament va començar com una manera de preservar la memòria però ara ens enfrontem amb el digital com a eteri: no pots buscar enrere, les xarxes no tenen records, sinó un flux constant d'imatges i sorolls. Espontaneïtat versus edició o muntatge.
Pensar coses sense públic
Quina part de mi existeix quan no estic mirant? Quin és el teu públic?
Per què fa falta compartir? Què comparteixes?
No compartir, qui vol ser anònim?
Tothom és protagonista
Llibertat a les xarxes
De totes aquestes línies de pensament, decidim algunes, i seleccionem uns vídeos que presenten aquests temes.
El procés
Vam fer 6 classes en total, en un batxillerat d'art.
Com a exemple, descriurem la primera sessió:
Tema: crear per a un mateix o crear pensant en un públic.
Vam triar el vídeo How to Be a Recluse (com fer-se ermitana)
Text del vídeo *
Després del vídeo, demanem als alumnes d'aixecar-se i posicionar-se prop del pol que representa la seva opinió.
- EEn un pol estava: algú es treu alguna cosa del seu cap, i automàticament està fent un acte de comunicació (té una audiència imaginària o real).
- En l'altre pol: algú es treu alguna cosa per necessitat creativa/expressiva, i oblida o deixa enrere el pensament d'una possible audiència.
Després els demanem que ens expliquin la seva elecció, i debatem sobre el tema.
De la mateixa manera, tractem diversos temes què vam plantejar al principi.
Les troballes: algunes de les coses que han dit els adolescents, i que ens van semblar molt interessants:
La gent a les xarxes són com persones que coneixes des de fa una parell de setmanes – no és que els diguis mentides, però no hi ha un nivell d'intimitat com per a contar segons quines coses.
Vídeos inspiradors per obrir debats i propostes
https://desorg.org/titols/gilles-deleuze-vincennes/
En veu alta. Els cursos de Gilles Deleuze a Vincennes, d'Emma Ingala Gómez
https://desorg.org/titols/el-dolor/
Sobre el sentiment de dolor, parlar amb la càmera.
https://desorg.org/titols/split/
Retrat de l'adolescència als anys 80 al Canadà
https://desorg.org/titols/a-breakdown-and-after-the-mental-hospital/
autoretrat, el vídeo com a curació
https://desorg.org/titols/como-robar-la-vida-un-ser-humano/
sobre el treball
https://desorg.org/autors/el-moutanna/
sobre la memòria
https://desorg.org/titols/devil/
sobre la violència/memòria
