«En realitat, estem sempre ja en el cor d'un sentit no exteriorizable: el sentit de la línia que traça l'artista, de la música que diu però no significa, del pensament que medita però no projecta, de l'acció que no té com a objectiu el fruit.»
Gianni Carchia, L’amore del pensiero

silenci mons

Després d'una invitació al viatge, en aquesta segona trobada, fem una incursió en l'experiència visionària. Experiència que no és activa i voluntària, sinó que «al cor d'un sentit no exteriorizable», és a dir, des d'una disposició a l'escolta, a una certa receptivitat passiva, a un «esdevenir canal», deixa advenir una transfiguració de la realitat.

Avui, hi ha massa llum. Hi ha tanta llum que fins i tot els estels han anat esborrant-se del cel. És com si la nit no arribés mai, com si no la deixessin passar.

Tot ha de quedar il·luminat sota el llum de l'interrogatori, les coses han de ser clares i distintes, capturables, definides. Han de ser una cosa o l'altra. Tot sembla tan clar i, tanmateix…

I, tanmateix, en la penombra que entra a la nit, arriba aquella bogeria que fem perquè la fem junts, l'experiència inoblidable, l'aventura que no és el que ocorre, sinó allò que, en el que ocorre, ens fa senyals i ens crida en el límit de l'expressable. En la penombra que entra a la nit, deixem enrere la por que la realitat hauria de donar-nos, esberlant a la fi la malenconia i l'angoixa del «There is no alternative.»

El silenci en el despertar dels mons respon a algunes intuïcions, com que sempre hi ha més realitat del que sembla, que existeixen esquerdes i passatges on neixen els mons, però que per a embocar-los és necessari sostreure's a la saturació, obrir, per un moment, una sendera dins l'ombra on deixar-ser el silenci més profund, aquell que és impulsat per les marees, el vent i les estrelles.

Avui, us convidem a consultar un oracle profà. Provarem la potència subversiva d'una visió que està més ençà o més enllà de la que ens donen els sentits «externs» o les sensacions «internes», el Tarot del present per venir de Barcelona, un joc oracular per albirar, al «llindar» on la presència es lliga i es deslliga del món, la transfiguració de la realitat.

Obertura a una força màgica, inaferrable i momentània que es dona en la pura comunicació no intencional de les ànimes.

L'observació altera l'observat.

«Només l'ull del cor veu les coses invisibles» (Richard de Saint Victor)

Un Tarot és una espècie d'oracle.
Tot oracle lliura un enigma.
Tot enigma és un desafiament.
Així recuperem una entrada privilegiada al misteri

Sobre la nostra recerca pot rastrejar-se en la web d'OVNI http://desorg.org o en la web d'Al-Khimiya http://www.alkimia.info.