/ Obertura /

Silenci en el Despertar dels Mons (SDM) forma part d'una recerca en curs entorn dels límits de la forma de l'experiència i de l'enteniment en la civilització moderna occidental. Límits que donen consistència a una realitat que s'ha tornat insostenible.

No hi ha més realitat que la que puc veure, tocar i comptar?
Si no ho puc tocar, aleshores no existeix?
Però llavors, com suggeria Kierkegaard, no serà l'amor i l'amistat el primer que perdrem?
I no serem doncs nosaltres els primers enganyats?

«La vida no pot ser només això» es deia El Taxista Ful rememorant una vida embrutida destinada al treball. «Això que ens diuen que som és el que ens volen fer» diu el recent Manifest conspiracionista, pensant en la governabilitat minuciosa de les democràcies tecno-capitalistes. Governabilitat que si ha alliberat «temps-lliure» per a l'oci privat, ha estat dissenyant de manera més perfecta la caixa-problema perquè la rata antropomorfa pugui sentir-se lliure mentre és conduïda fèrriament. Governabilitat que des dels seus inicis Tocqueville havia descrit consistint en una llibertat formal de triar dirigents, atorgada sota un despotisme administratiu extenuant que arribava a regular fins i tot els més mínims gestos, com treure una cadira al carrer, prendre una cervesa fora de casa o l'ús «normal» de tot lloc, també domèstic.

Franz Kafka es va encongir d'espatlles i va fer un gest de desemparament amb la mà dreta. (...) En realitat, jo no soc més que un delineant molt mediocre i potiner. Edschmid afirma que incorporo meravelles als successos corrents, la qual cosa, és clar, és un gran error per part seva. Si el quotidià és ja per si mateix una meravella, jo em limito a anotar-la! Pot ser que també il·lumini una mica les coses tal com ho fa el tècnic de llums en un escenari en penombra. Encara que això no és correcte! En realitat aquest escenari no està en penombra, sinó ple de la llum del dia. Per això les persones tanquen els ulls i veuen tan poc.

Gustav Janouch, Conversaciones con Kafka

Amb la seva allau de tasques i reclams és l'excés de llum diürna el que destorba el desplegament d'una especial atenció al silenciós murmuri de la floració de la meravella.

SDM segueix una intuïció similar: que hi ha massa llum i massa soroll, i que aquests enerven la nostra sensibilitat. Enmig de la confusió cap agitació serà capaç de trobar una sortida.
SDM part d'alguns punts adquirits per part del pensament anarquitzant de l'època, com que «cap política ens alliberarà del món de la dissimulació i la falsedat de la política», «cap organització ens alliberarà de l'asfixiant món administrativament organitzat», «cap poder ens alliberarà del món opressiu del poder governamental». — Cal buscar altres maneres d'esberlar un món congelat per la seva pròpia sensibleria impotent davant el sofriment del món.

En primer lloc, cal sostreure's al flux continu que assalta la nostra atenció. Sostreure'ns a la il·luminació diürna i la seva atmosfera sorollosa no ens deixa immediatament en cap lloc «interior» pur i fora de perill, perquè no hi ha més interior que el que es forma en relació amb una llengua i una època precisa... Encara que en el fons pugui bategar una inquietud d'estrelles, vents i marees ctòniques, no s'accedeix a aquest fons polsant solament apagant el soroll metropolità, tancant la porta o entrant en la foscor.

Aquí, tot el món de fora que portem amb nosaltres continua brunzint, prossegueixen el seu rumor i els seus crits. «La boja de la casa» anomenava Teresa de Jesús a la ment, ens deia Abdelmoumin, perquè mai para quieta, portant d'un lloc a un altre tota la remor del temps. És necessari trobar una manera, una pràctica o una tècnica precisa per a poder apropar-nos al vendaval còsmic que ens habita sota les paraules, o sobre les casetes a les quals ens passem la vida jugant.

El nostre recorregut ha anat més o menys a l'inrevés. Hem començat al més llunyà per anar cap al més proper, trobant en tots dos costats una altra cosa, una torsió estranya que ens deixava en el batec d'una inquietud tumultuosa, mai en la quietud d'una rodona perfecta. SDM es va anar construint en tres moments diferents, a partir d'un nom on s'encunyava una experiència: el viatge; la visió; el llindar. Existeix una experiència del llindar? Sí, encara que com l'experiència del viatge i l'experiència visionària és una experiència de trànsit. Trànsit entre el somni i la vigília, en la torpor i el despertar. Trànsit del naixement i trànsit de la mort.

SDM ha funcionat com una recerca oberta. Hem dut a terme algunes trobades amb amics i persones properes, l'experiència i el recorregut de les quals ens semblaven inspiradors. D'aquestes trobades van sorgir algunes entrevistes i amb algunes d'aquestes entrevistes hem dut a terme tres vídeos aprofitant la possibilitat de mostrar-los en l'ASM (Ars Santa Mònica).*

foto: Lili Marsans

  • TITULO 5