TransArab itinerant 2003-2005

>TransArab pretén mostrar la riquesa i la complexitat de les reflexions que s'estan realitzant des de i al voltant dels països de cultura àrab a través d'un mitjà híbrid de producció autònoma com ara el vídeo, aliè a les grans produccions comercials o institucionals. Unes reflexions que, per naturalesa, es troben molt més lligades als microcosmos socials, comunitaris o subjectius que no pas a la visió "satèl·lit" i al "fastfood audiovisual".

Incloem autors de diverses procedències: els que produeixen al seu propi país, els que es han emigrat a Europa o a Amèrica... i aquells que, procedint d'altres contextos, han triat com a opció vital o crítica submergir-se en la cultura àrab. Creiem que aquesta disparitat de situacions aporta una major riquesa a la reflexió i ajuda a entendre millor la complexitat de tensions que hi ha en joc, a establir claus d'aproximació més obertes. El llenguatge del vídeo, en aquests països, és inseparable de la seva cultura, tant de la gran tradició literària escrita com de l'oral; el mateix ocorre respecte a la música, els rituals, el trànsit, la religió, la poesia mística... tots ells presents a la vida diària, però no "folkloritzats" o institucionalitzats i per tant desactivats i desarmats, sinó amb la força que els dóna ser un mitjà comú de participació i de coneixement, d'interiorització i d'èxtasi.

Un tret compartit: fer servir el vídeo com a eina d'anàlisi, de crítica de les realitats silenciades d'una contemporaneïtat especialment conflictiva, però d'introspecció i exploració de la intimitat. Treballs que pensen i senten les relacions entre individu i comunitat, les qüestions de gènere, l'etnocentrisme, el neocolonialisme, els fenòmens de migració, l'hostilitat mediàtica... des de bases específiques i pròpies que aporten elements comuns però també una alteritat imprescindible per a l'autocrítica cada cop més necessària de l'anomenat model occidental.

Cicle programat a:

- La Casa Encendida. Madrid. Agost - Setembre 2005.

- Centro Cultural Puertas de Castilla. Múrcia. Maig 2005.

- Filmoteca Canaria. Tenerife. Las Palmas. Maig 2005.

- Centro Cultural Cajastur Muralla Romana. Gijón. Maig 2004.

- CaixaForum. Mediateca de la Fundació la Caixa. Barcelona. Octubre 2003.

 

PROGRAMA:

Napoli Centrale, Bouchra Khalili, 9', Itàlia - Marroc - França, 2002

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.

Seffar [Fes Ciudad Interior], Abu Ali, 11', Marroc - Espanya, 2004

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.

Boujad, an nest in the heat, Hakim Belabbes, 45', EUA - Marroc, 1992

Boujad constitueix una mirada personal i angoixada als temes de la separació, la independència i el retorn. La crònica del viatge que el director de la pel·lícula realitzà des de casa seva, a Chicago, a la seva ciutat natal, Boujad (Marroc), per visitar la seva família. La seva exploració de les relacions familiars és conscient i a voltes dolorosament honesta. Som testimonis dels moments més privats en companyia de la seva família. La pel·lícula de Belabbes explora de forma íntima els espais domèstics i els rituals religiosos de les relacions intrafamiliars, especialment quan contrasten amb la ruptura dels valors tradicionals que un dels seus membres ha portat a terme.

An nest in the heat, Hakim Belabbes, 45', EUA - Marroc, 1992

Recycling [ri:'saiklin]. Abdelaziz Taleb, 4', Alemanya - Marroc, 2003

Aquesta pel·lícula constitueix una actitud determinada envers la frase de Stefan Zweing: "Només l'individu introdueix la independència en el món, i sempre sols per a ell mateix."

The Globe, Abdelatif Benfaidoul, 5, Holanda - Marroc', 2003

Una anàlisi del silenci que envolta els actes de guerra. La pel·lícula il·lustra la meva sensibilitat com a ésser humà per detectar els petits detalls que passen desapercebuts durant la guerra.

Tensión / Tawattor, Rashid Masahrawi, 26', Palestina, 1998

Com representar allò que ha estat buidat de sentit, falsificat fins a la sobresaturació, menyspreat i abandonat fins a l'absurd? El temps s'allarga eternament, i oprimeix la vida quotidiana fins al grau més petit i més elevat (...) L'autor aconsegueix plasmar silenciosament els abusos quotidians de la vida sota l'ocupació, la regulació i el control, i la repressió sufocant que representa la presència militar israeliana a Palestina.

Territorie(s), Malek Bensmail, 28', Algeria, 1996

A través dels grans esdeveniments de la història d'Algèria, la pel·lícula explora i qüestiona els espais de pertinença política, religiosa i cultural. Tot barrejant i confrontant imatges d'arxiu, imatges actuals i de ficció, aquest document proposa una mirada personal sobre la violència a les dues riberes de la Mediterrània.

Our Village, Qalb El Umur Films Project, 10', Palestina, 2001

Vídeo provinent de l'associació "Qalb Umur", que treballa per i amb nen palestins. Els vídeos estan realitzats integra o parcialment per tallers de nens a Palestina. Retrats fràgils i clars d'una opressió.

Untitled Part 3b: (As if) Beauty Never Ends, Jayce Salloum, 11', Líban - Canadà, 2002

Una obra ambiental sobre moltes coses, entre les quals s'inclouen orquídies en flor i plantes en ple creixement superposades al cru metratge que resulta dels enregistraments posteriors a les massacres perpetrades el 1982 als camps de refugiats de Sabra i Shatilla, al Líban. Amb la veu en off d'Abdel Majid Fadl Ali Hassan (un refugiat nascut el 1948 que viu al camp de Bourg El Barajneh), que evoca una història al costat de la runa de casa seva a Palestina, i la selecció d'àudio que acompanya els fragments, la cinta esdevé un intens assaig sobre la distopia en l'època contemporània.

Untitled Part 1: Everything and Nothing, Jayce Salloum, 41', França - Canadà, 1999-2001

Un diàleg íntim que viatja entre les representacions d'una figura (de resistència) i un subjecte. Soha Bechara, lluitadora i antiga integrant de la Resistència Nacional Libanesa, hi és filmada en la seva habitació d'una residència a París, durant l'últim any d'ocupació israeliana, i al cap d'un any del seu alliberament després d'haver estat presonera en el centre de tortures i interrogatoris d'El-Khiam (al sud del Líban), on va romandre deu anys, dels quals sis va estar confinada en aïllament.

Living in Barcelona, Zhor Rehihil ,15', Espanya - Marroc, 2001

Durant un taller videogràfic dut a terme a Hangar, Barcelona, Zhor va realitzar aquest vídeo, una primera aproximació a la immigració marroquina a Barcelona, en aquest cas bàsicament a través de breus entrevistes amb joves desocupats al carrer.

Cuando los hombres lloran. Yasmine Kassari, 57', Marroc, 2000

El Marroc és un país amb una llarga tradició en l'èxode dels seus homes. L'esclavisme colonial ha estat substituït per l'esclavisme modern. El gran capital continua buidant d'homes la terra, ajudat per la desocupació i la pobresa creixent (...) Europa sempre té necessitat d'aquests emigrants, malgrat la crisi econòmica. Però els prefereix nus: sense identitat, sense origen.

Tilawin, Nora Bouhjar, 11', Marroc - Bèlgica, 2002.

"Una necessitat, la d'anar al retrobament d'una part de mi mateix i renovar un llaç cultural. Això és el que em va portar al Marroc, a un poblet bereber, per a barrejar-me amb una família i entrar en el cercle íntim de les dones."

Hamdulillah Dar al Ajira, Abu Ali, 5', Marroc - Espanya, 2004

Un Sheikh desconegut a un lloc amb prou feines vist: "El destí té l'amplada d'una mà i quatre dits, és l'amplada d'una tomba. Qui té 40 autobusos, realment què té? Qui té quatre finques, pobret!, què és el que té?: una tomba...."

Hamdulillah Dhia, Abu Ali, 6', Marroc - Espanya, 2004

El sacrifici. Les ensenyances de la mort, els seus espais oberts.

Phantom Beirut: A Tribute to Ghassan Salhab, Jalal Toufic, 15', Líban, 2002

"Ell començava a desbotonar-se la camisa la nit del 7 al 8 de febrer del 2000, quan l'habitació obscurí repentinament. "Què passa?" Probablement Israel ha atacat la central elèctrica. Al Líban, el nocturn no està reservat a la nit, també durant el dia, no apareix la nit cada cop que tallen l'electricitat pel racionament? Al llarg d'aquest període addicional d'obscuritat no es dorm, els libanesos s'han convertit pràcticament en insomnes. Aquests talls d'electricitat m'han permès apreciar millor la experiència del meu amic insomne, l'escriptor Ghassan Salhab."

Saving Face, Jalal Toufic, 9', Líban, 2003

Les restes d'una campanya electoral, els cartells estripats, mig arrencats, rostres muts a la ciutat.

They Were Here (Enahoum Kanoo Honna), Ammar Al Beik, 8', Siria , 2000

Tot reconciliant-se amb el final de l'era industrial, un estudi elegant i format amb eloqüència que reverbera amb vides viscudes, imatges que s'esvaeixen i relíquies de la retrospecció. Al Beik crea una peça ben traçada sobre un espai públic, contemplacions privades i una sensibilitat efímera.

Majounak - Loco por Ti, Akram Zaatari, 20', Líban, 1997

Al Líban uns homes expliquen relacions puntuals amb dones, un catàleg de somnis i de violències, de desigs i de paraules.

Cinema Fouad, Mohammed Soueid, 41', Líban, 1993

Khaled un treballador Siri que es guanya la vida al Líban, un transvestit de Beirut, ens explica les seves històries d'amor i naufragi. Els conflictes i ferides que l'infligeixen una societat intolerant.

Out of Focus, Rashid Masharawi, 15', Palestina, 2000

"Quan la ment fracassa en la aprehensió dels detalls necessaris i ens dóna una imatge borrosa. Però la imatge aquí és clara, des que la vida era un gra de blat fins que la sang es vessa. És llavors quan el cor oblida el camí a casa, en canviar de nom...".

A day in our Life, Qalb El Umur Films Project, 10', Palestina, 2001

En A Day in Our Life, nens entre 12 i 16 anys ens mostren la seva vida al camp de refugiats d'Amari, a Ramallah. Utilitzen el documental, i també la ficció per a introduir-nos en els detalls de la vida diària a un camp de refugiats a Ramallah, així com els records de la gent que forma part de les seves vides.

Lions, Nahed Awwad, 10', Palestina, 2002

Ocupació de Ramallah per les tropes israelianes a l'abril de 2002

Who is the Terrorist?, Jacquie Salloum, 4', EUA, Palestina, 2003

Un vídeo que es demana qui és el terrorista i per què. Una reflexió sobre el conflicte quotidià en els territoris ocupats, amb una banda sonora de música rap produïda per joves que viuen sota l'ocupació i inspirada per la Intifada.

Planet of the Arabs, Jacquie Salloum, 10', EUA, 2003

Un treball experimental que ens mostra com les representacions de Hollywood envileixen i deshumanitzen els àrabs i la cultura islàmica. Un preview de la pel·lícula de Hollywood portada al seu extrem en què s'utilitza metratge de pel·lícules i programes de TV.

Nablus, la ciudad fantasma, Alberto Arce, María Moreno, 32', Palestina - Espanya, 2004

Una visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost de 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit tant sols armat de pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exercit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que les seves pròpies víctimes. La càmera al costat d'un grup de parametges i activistes internacionals segueix els passos de l'exèrcit en el seu registre de la ciutat casa per casa. Al mateix temps la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de l'espai d'impunitat en què Israel es comporta habitualment.

Iraq - In The Name of Freedom, An-Nahda Media Productions, 34', GB, 2004

Abans de llançar la seva guerra contra l'Iraq, les forces de la coalició van prometre acabar amb dictadures com la de Saddam i implementar llibertat i democràcia. Anglaterra i Amèrica començaren la seva guerra brutal contra el poble iraquià, majoritàriament àrab, en nom de la llibertat. Lluny d'acceptar l'ocupació de les forces de la coalició, els iraquians han refusat la imposició forçosa d'aquesta democràcia i llibertat. Amèrica ha instal·lat un nou dictador enlloc de Saddam, i segueix la seva escomesa sobre les ciutats i els pobles d'Iraq, que només desitgen conservar la seva independència. Un documental de gran força que posa en dubte les justificacions per a la guerra, mostra la crueltat a la què han sotmès els iraquians i ofereix la seva visió (basada en l'acció) per les comunitats musulmanes de la Gran Bretanya i l'occident.

  • Vídeos sobre el món àrab