Programacions temàtiques

MACBA 1996-1998

-

OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.

Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.

Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir ​​estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.

L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.

Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.

Bruce Conner - Marilyn Times Five
Francisco Ruiz Infante - Los Lobos
Sadie Benning
Brian Springer - Spin
D.Goodes & A.M. Léger - Each and Everyone of You
Herbert Distel & Peter Guyer
Gary Hill - Incidence of Catastrophe
Steve Reinke - The Hundred Videos
Dara Birnbaum - Wonder Woman
Peggy Ahwesh - Strange Weather
William Burroughs
Xavi Hurtado - Kirlian Corp.
George Kuchar
Prelinger Archives
Bill Viola The Passing
Adam Cohen - The Fire of Time