Vincent Monnikendam
1995.
Netherlands.
Sense diàleg
90’
Una de les més poètiques i esclaridores mirades sobre la realitat colonial. Mostra les grans obsessions de “l'home blanc”, el seu etnocentrisme i la seva visió unívoca del progrés. Construïda únicament amb imatges d'arxiu filmades pels colonitzadors holandesos a Indonèsia, examina la tala massiva d'arbres, l'explotació del territori, el desdeny per la cultura autòctona, la imposició evangelitzadora, però també l'existència d'una cultura rica i complexa que lluita per sobreviure i per mantenir la seva visió i estima de la vida.
Un retrat de les Índies Holandeses de 1912 a 1933. Més de 260.000 metres de film documental en 35 mm (de nitrat), provinents dels arxius muts holandesos, han servit de matèria prima per a aquest documental que mostra com els Països Baixos administraven la seva colònia (Indonèsia). El comentari tradicional ha estat reemplaçat per poemes (retocats i a vegades rescrits pel realitzador) i per càntics tradicionals de la regió. Monnikendam respecta la duració original dels plans i els sonoritza amb atmosferes electròniques i ambients reals, deixant les boques mudes i alguns sorolls fora de sincronisme, accentuant així “l'efecte històric”.
https://wiki.beeldengeluid.nl/index.php/Moeder_Dao,_de_schildpadgelijkende
