Rewend 2023

SOBRE LA SITUACIÓ A ROJAVA

Des del 5 d'octubre de 2023, Turquia està atacant novament moltes àrees de Rojava i del Kurdistan iraquià, mentre que a Turquia els atacs es presenten en forma de repressió total de l'oposició, kurda i d'esquerra, amb detencions massives de periodistes cada dia.
Pel que fa als atacs a Rojava, Turquia ha bombardejat principalment infraestructures civils, com estacions d'aigua, plantes elèctriques, dipòsits de farina i gra. O sigui que està atacant la població civil.

 

  • Rewend 2023

    Rewend 2023

    DESPRÉS DE LA LLIBERACIÓ DE KOBANÊ al 2015, la cultura cinematogràfica va reviure a la societat de Rojava. Els joves que solien treballar en secret van ser els primers a moure's. A més, molts cineastes voluntaris de diferents parts del Kurdistan, de Turquia i d'altres parts del món van voler participar en el ressorgiment d'aquesta cultura a Rojava.
    Com el cinema, la literatura, la música i l'art ocupen llocs significatius en la construcció de la memòria col·lectiva de la Federació del Nord i Est de Síria. La Comuna de Cinema de Rojava (Komîna fîlm a Rojava) és un col·lectiu de cineastes fundat al 2015 amb l'objectiu de reconstruir i reorganitzar les infraestructures cinematogràfiques i l'educació cinematogràfica.
    Per fomentar la cultura cinematogràfica local, la Comuna organitza projeccions de pel·lícules, facilita debats sobre el paper del cinema a la societat i produeix noves pel·lícules. La Comuna té com a objectiu reclamar el cinema com un espai central per reinventar la societat, democratitzar i revolucionar la imaginació mateixa.

    Des del 2015, la Comuna ha educat una nova generació de cineastes a Rojava, ha organitzat milers de projeccions a ciutats i pobles i ha produït diverses pel·lícules. Treballa per representar els valors i ideals de la Revolució de Rojava, però també per mediar i representar les lluites diàries en la guerra civil sìria i l'intent col·lectiu de Rojava de construir una nova societat.
    Al 2015, la Comuna també va obrir una Acadèmia de Cinema de Rojava dedicada a oferir cursos i programes d'un any amb matèries com història del cinema internacional, història del cinema kurdo, teoria del cinema, fotografia, cinematografia, escriptura de guions, edició i disseny de so, impartits per professionals del cinema locals i internacionals.

    L'Acadèmia s'autoorganitza i està estructurada, com les altres institucions, de manera horitzontal. Anima els estudiants a participar en tots els aspectes de la seva organització. Després de dècades d'opressió de la llengua i la cultura kurdes, armenes, asíries, l'Acadèmia de Cinema de Rojava reclama el poder de narrar i imaginar els somnis i les realitats de totes les nacions presents en el territori.
    L'Acadèmia basa la seva metodologia en el 'realisme revolucionari', és a dir, un realisme que no només revela la realitat actual d'una manera nova, sinó que reestructura la realitat del que és possible. No només troba una forma per a l'existent, sinó que crea la possibilitat d'imaginar el que encara no està present, el devenir permanent que és la revolució mateixa.

    Sevinaz Evdike és una de les fundadores de la Comuna, de la qual va ser co-directora fins al 2022. Ara treballa amb Kezi, el col·lectiu de dones cineastes.

    La revolució de Rojava va portar canvis significatius per a les dones. Va introduir una ideologia democràtica que destaca la coexistència i la lluita per la llibertat de les dones. Les Unitats de Defensa de les Dones, o YPJ, no només simbolitzaven la llibertat de les dones dins de Rojava, sinó que també ressonaven com un símbol per a les dones a nivell mundial. No obstant això, la lluita no va ser fàcil. Convèncer les famílies que les seves filles podien seguir carreres com a directores, escriptores o compositores va plantejar un desafiament, especialment en una societat on aquestes aspiracions eren abans impensables.

    A més, proporcionar un espai perquè les dones joves explorin els seus interessos i carreres, en absència d'acadèmies formals o professionals establertes que les guïïn, va presentar el seu propi conjunt de reptes. Com a cineastes, les dones van decidir establir la seva pròpia organització, on podrien aprendre juntes i mitjançant l'experiència pràctica.

    Orsola Casagrande