Les garbes de blat amaguen les punxes del ginjoler... i gotes de sang se sembren en la pols
el ventre de la dona entra en la lluna plena... anunciant un octubre encara llunyà
la collita és temps de Record, d'agraïment.

Agraïment en el Record.

Ens agradaria compartir aquí el seu record, com un projecte en procés que aglutini el treball personal de Toni Serra * ) Abu Ali i, al mateix temps, poder ser un punt de referència respecte els temes del seu interès, tot obrint aquests enllaços a la seva recerca i al seu món.

L'obra de Toni Serra * ) Abu Ali, és inseparable de la seva vida i de la seva cerca, i els Arxius OVNI - Observatori de Vídeo No Identificat són una part essencial del seu treball de recerca. Aquesta és la raó per la qual pensem que, és aquí, a la web d'OVNI, on s'ha de conservar i difondre el seu treball, que identifiquem com un llegat obert per als qui el van conèixer o per als qui puguin acostar-s’hi a partir d'ara.

Al Barzaj pren el nom del blog que Toni havia creat i elaborat, al llarg dels anys, com a compilació de la seva obra audiovisual, que a més inclou textos, conferències, entrevistes i altres projectes. Una obra, la seva, en la qual les visions, els somnis, els relats, les trobades han anat entreteixint la seva pròpia vida.

Ens plantegem aquest espai com una lectura particular i sobretot propera del seu llegat, que s'anirà completant i ampliant amb el temps. Una part estarà dedicada a recuperar materials audiovisuals, publicacions i arxius, tal com ell els va deixar. Una altra part anirà recollint, compilant i publicant fragments del seu pensament i dels seus escrits, dispersos en cartes, correus o documents de treball.

Com a amics i com a companys de vida obrim aquest espai a la web d' OVNI, dedicat a aprofundir i difondre el seu llegat a través de recerques, materials, trobades i ensomnis. Amb el desig que aquest apartat romangui com un jardí viu i obert en memòria seva.

En un canvi de cicle que s'ha manifestat en tan poc temps, ens costa intuir el que estem vivint. El record del passat i del que hem viscut, a poc a poc es buida, i malgrat la tristesa que arriba amb la pèrdua, anem rellegint les seves paraules i les seves imatges amb una mirada diferent.