/ Peter Watkins o el dit a la nafra /
-
Dimecres 18 de setembre / 19.30 h
Filmoteca de Catalunya_Sala ChomónThe War Game
PETER WATKINS, 1965. Intèrprets no professionals. Gran Bretanya. VOSC. 47’. Arxiu digital.
Una possible guerra entre potències no és quelcom que pertanyi al passat.
Més de mig segle després, aquest fals documental que retrata un bombardeig nuclear a la ciutat anglesa de Rochester torna a ser una pel·lícula actual, urgent, necessària.Presentació a càrrec de Rafael Poch, periodista i escriptor especialitzat en política internacional.
Entrada gratuïta (màxim dues per persona).
Disponibles a taquilla a partir del 4.9.2024
www.filmoteca.catGuerra, insubmissió, art
El projecte “Guerra, insubmissió, art” posa en relleu les produccions de diversos artistes que, en els moments més foscos, van nadar a contracorrent i van destapar la insensatesa criminal de la propaganda bèl·lica.
Utilitzant formats modestos (el gravat, el fullet que corre de mà en mà, la pel·lícula en 16 mm) i esquivant tota mena d’amenaces, van executar obres que s’han convertit en referents de la insubmissió a la guerra.
No cal ser pacifista per a oposar-se a les guerres del present.
No és necessari parlar d'amor i cures per a denunciar les canalladas amb les quals es lucren els escorxadors de corbata.
Reivindiquem aquí a aquells i aquelles que, enfront dels portaveus del genocidi, però també enfront de les ànimes belles, van denunciar una vegada i una altra els engranatges d'aquesta màquina sagnant que és el negoci de la pàtria.
Una vegada i una altra.
Sense concessions.
Amb el que tenien a mà.
Reivindiquem aquí als qui no van acceptar el servilisme de les conveniències, no van caure en el parany de denunciar el denunciable, no es van plegar als dictats de l'oportunitat. Reivindiquem aquí a Peter Watkins, a George Grosz, a Gerd Arntz i tants uns altres que van ser intransigents, intolerants i clarament poc disposats al diàleg constructiu.
La insubmissió a la guerra exigeix esquinçar la teranyina amb la qual els funcionaris ideològics del capital normalitzen la barbàrie.
L'obscenitat de la matança organitzada no admet futilitats.