/ REALITAT ESTESA /

Stefano Casella & Persus Nine

Dimarts setembre 20 2022, 19:00h - 20:00h
Centre d'Arts Santa Mònica, Sala Bar
Entrada lliure.

 

  •  

    Realitat Estesa és un projecte híbrid en progressiva extensió que explora l'univers de les màscares, enteses com a extensió de la realitat individual, pugui ser interior i profunda o evocada externament: màscares que evoquen l'aquí i l'ara, o que porten a altres llocs, a altres temps.

    Realitat Estesa conversa amb persones que fan servir les màscares amb beneficis terapèutics, psicològics, simbòlics, artístics o més aviat experimentals en clau contemporània, on un artefacte evocador tan antic és un miratge contrari a una realitat digital confeccionada amb tots els detalls i amb llibertats ben delimitades. Té un desenvolupament també live, on una performance en directe A/V [música + visuals] s'alterna amb les converses filmades i les entrevistes. La performance en directe és una "cerimònia" audiovisual, que evoca els rituals sovint associats amb l'ús de les màscares: transporta a una narració no-lineal, feta amb esbossos d'estímuls visuals, i xiuxiueigs en l'espai sonor, perquè cada espectador pugui reconstruir la seva pròpia experiència personal i profunda; el directe utilitza les suggestions i els temes tractats en les converses.

    Les màscares mèdiques han colonitzat l'imaginari del món contemporani en els darrers anys: en la nostra societat, de forta cultura visual, els rostres coberts de les persones han obert un pont a la fantasia i la imaginació: la necessitat de completar un rostre ocult, la nostra forma més elevada d'identitat visual, ens ha fet fantasiejar amb signes corporals, moviments, llenguatge. La màscara mèdica, tècnica i asèptica, és un punt de partida per a una reflexió poètica sobre com imaginació i imaginari es despertin un cop la declaració descarada de la imatge a la qual hem estat educats es caigui. En una època en què la realitat manufacturada-digital sembla poder ser la màxima expansió de les nostres [meta]vides, creant realitats virtuals i augmentades, detallades i cisellades en els seus detalls per simular immersions realistes, en entorns amb els mateixos eixos i límits de funcionament, hi ha, d'altra banda, un enorme i poderós espai d'extensió orgànica, tàctil, metamòrfica, espiritual: on i com poden les màscares guiar la nostra imaginació? Quins acords són capaços de ressonar? Quines identitats profundes són capaces de manifestar i quines d'ocultar?

    Episodis:

    1) Màscares i interioritat: a l'escenari de la vida, continuem intercanviant escenes i papers (i les corresponents màscares), uns escollits i altres impostos: d'una banda, ens protegeixen i de l'altra ens permeten accedir a la nostra interioritat, ens permeten contactar amb els nostres personatges interiors; la màscara potencia la dialèctica entre el que s'amaga i el que es revela, entre el que s'ensenya i el que roman ocult: representa el valor de la interioritat enfront de la superficialitat, del que mantenim ocult per elecció, per por, per trauma, per homologació, per inseguretat a causa de la falta de connexions amb persones afins; és el valor de la introspecció enfront del consum fàcil, és la poderosa articulació d'una cosa orgànica en lloc de la desconnexió mental-digital.

    En algunes pràctiques, les màscares són l'objecte simbòlic mediador, la construcció del qual amb diferents materials, o el seu ús i atribució de rols simbòlics, permet accedir als personatges interiors i escenificar, en un espai de representació, experiències encara no elaborades.

    Conversa amb Gigi Dotti, psicodramaturg.

    2) Màscares per a superar els límits de l'humà: la cerca i la comprensió del desconegut, el contacte amb forces indefinides estan des de sempre en el centre de l'existència i de la insistència de l'ésser humà. El cos es torna llavors una eina de mediació, que es pot decorar amb peces, màscares i signes: són les úniques vies a disposició per al contacte són els esperits. En aquest procés, el rostre humà és el centre de la transfiguració i el cap ha de ser reforçat, perquè és l'antena orgànica de la comunicació amb éssers extrahumans. Converses amb Peri Neri, artista i autora del projecte "Transumanar: viatge de l'ésser humà entre els simulacres de les pors i els desitjos que el persegueixen durant la seva vida terrenal".