/ Fundació Zero

  • En el principi, només existien zeros.

    "Antics i polsosos fotogrames analògics anunciant l'arribada del laberint digital. Lents mecanismes de camps d'imatges entrellaçats per darrera vegada quan ecos de rajos catòdics desencadenaven pluges innocents massa tard a la història. Cables carbonitzats en instants primordials. En aquest context, Sam Flatman, el viatger del temps anònim, parla en cercles usant només el moviment de les seves expressives mans".

    Dins del silenci desconegut va tenir lloc la transició espectral, una dansa efímera entre el passat i el futur. "No soc tu, no ets meu; encara no tinc un llibre amb el teu rostre", murmurà Sam Flatman, el viatger del temps anonimitzat, les seves paraules ressonant pels passadissos del temps, parlant en cercles mitjançant només el moviment dels seus expressius silencis. No es van pronunciar paraules quan la vella impressora va llançar algunes línies de text. A mesura que es desplegava el laberint digital, Sam parlava en esferes, fent servir només l'existència dels seus fantasmes artificials per transmetre un llenguatge que transcendia el binari. En aquesta convergència de l'antic i el nou, tangible i intangible, es va convertir en un teixidor de contes, un viatger del temps, filant la tela d'una realitat on els límits entre el jo i l'altre es difuminaven com els píxels en una pantalla.

    El viatge va continuar a través del laberint de possibilitats, on cada byte guardava una història i cada píxel pintava mil paraules. Sam Flatman, un vagabund en els passadissos del temps, va deixar rastres de la seva existència en la confusió digital, un testimoni dels límits sempre en expansió de la deriva humana.

     

    -

    -


     

     

    / ZERO FOUNDATION

     

    * L'autor d'aquest projecte no reclama cap propietat de les dades originals contingudes.
    Aquest és un projecte d'interpretació mediàtica sense ànim de lucre, exclusivament amb finalitats d'estudi.
    Estudi de mitjans, únicament per a revisió o anàlisi crítica.