MACBA 1996-1998

Arxius Prelinger. Decembre 1996

  • Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger
    L'autor: Rick Prelinger fundador dels Arxius Prelinger iniciats l'any 1982 amb l'objectiu de recopilar, preservar i difondrer materials audiovisuals efímers. Des d’aleshores ha aconseguit reunir al voltant de 33.000 de les pel·lícules que van convertir els americans en nois obedients, els millors estudiants, els treballadors més eficients i uns grans consumidors. Localitzats fins a la data a Nova York, els seus arxius de publicitat, pel·lícules educatives i industrials han estat consultades i emprades per investigadors, estudiants i productors. Fragments dels seus fons apareixen a Roger & Me, Natural Born Killers, Heaven i milers de sèries de televisió, pel·lícules i vídeos independents, documentals i altres produccions. Allunyat de qualsevol visió nostàlgica, Prelinger creu que l’ús de material històric és una manera d’il·luminar temes culturals i socials clau. Així, presenta sovint compilacions dels seus arxius a universitats, museus i festivals.

    To New Horizons, Ephemeral Films 1931-1945. Fragments. EUA, 1987:
    "To New Horitzons" Reuneix una sèries de clips extrets de pel·lícules que rares vegades s’han pogut veure i que constitueixen fites de l’època daurada de la indústria americana. La major part d’aquestes pel·lícules foren encarregades per grans corporacions amb la finalitat de promoure els seus productes, definir les seves identitats i seduir el públic. Fonamentalment, però, tractaven de vendre una visió del món: “Deixa a les nostres mans la tecnologia i et donarem progrés sense fi”. Les pel·lícules d’aquest programa foren escollides entre 600.000 anuncis, pel·lícules educatives i industrials, realitzades a partir de 1937. A diferència dels llargmetratges, peces teatrals i noticiaris, aquestes altres pel·lícules foren produïdes per cobrir una necessitat concreta i mai amb l’objectiu de ser conservades; per això són denominades efímeres. Pel·lícules educatives com Precisely So, Round and Round i To New Horizons foren patrocinades per certes empreses per fer-se promoció i per associar els seus noms a conceptes amplis i imprecisos com “progrés” i “llibertat d’elecció”. Produïdes sovint amb grans pressupostos i per productores importants com la Jam Handy Association, Wildin Pictures i Audio Productions, foren controlades rigorosament a cada una de les fases de producció. L’individualisme creatiu de Hollywood no estava present en aquest cas, ja que el treball dels guionistes, directors, dissenyadors i actors estava sempre subjecte a les exigències del client. Per a nosaltres aquestes pel·lícules són una finestra oberta al passat; molt més reveladores i accessibles en aquest sentit que la major part del gran cinema comercial. El seu valor documental resideix en el seu caràcter idealitzant, mitificador; presenten el passat no com fou, sinó com haurien volgut que fos. Molts dels fragments inclosos en aquest programa foren produïts durant la Gran Depressió, raó per la qual s’obviaren realitats com l’atur, la fam i una guerra incipient.

    01. Relax, 1937. Millorant l’eficiència de l’oficinista. Improving the efficiency of the office worker.
    02. Precisely so, 1937.
    03. Extra, 1938. L’home Esso canta un duet. The Esso man sings a duet.
    04. Oxydol Goes Into Hight, 1938.
    05. Round and Round, 1939. Capitalisme per a nens. Capitalism for kids.
    06. Back of the Mike, 1939. Una mirada als efectes especials de la ràdio. A look at radio sound effects. 07. Leave it to Roll-Oh, 1940. Somnis de robòtica. Robotic dreams.
    08. Home Movies, 1940. Kodacrome a la "Expo" de Nova York. Kodachrome at the New York World’s Fair.
    09. To New Horizons, 1940. Pel·lícula de l’exposició Futurama de General Motors. Film of General Motors Futurama exhibit.
    10. Let Yourself Go, 1940. Consells per a la relaxació. Advice on relaxation.
    11. Magic in the Air, 1941. La promesa de la televisió I. The promise of television I.
    12. To Market, to Market, 1942. Les tanques publicitàries que van alimentar Chicago. The billboards that feed Chicago.
    13. New Sketches by Max Fleischer, 1944-45. La promesa de la televisió II. The promise of television II.

    You Can't Get There From Here: Ephemeral Films 1946-1960. Fragments. EUA, 1987:
    es tracta d’una compilació de pel·lícules que rares vegades han estat vistes i que constitueixen un reflex de l’època daurada del consumisme americà. Aquestes pel·lícules mostres al mateix temps el cantó fosc de la pròspera Amèrica de la postguerra i un món de consum sense fi pensat per a adolescents confosos i dones vergonyosament relegades a la llar, els somnis de les quals es van dirigir a “viure millor en un món d’electrodomèstics”. El baby boom de la postguerra va incrementar el número d’alumnes i va massificar les escoles, induint els professors a confiar en l’“ajut” dels mitjans audiovisuals. Aquest es va produir en una època en la qual es valorava especialment el conformisme i les actituds predibles, en la qual la ideologia de l’anomenat “segle americà” es va expandir per quasi totes les aules, on els alumnes escoltaven solament allò que els educadors volien que escoltessin. Una educació marcada pels llibres de continguts absolutament homogeneïtzats i pels nous mitjans audiovisuals. Amb el despertar de l’era atòmica, la fe en elements destructius, la ciència i la tecnologia van patir una forta crisi. Els antics mitjans de progrés es van convertir en elements destructius. Apareixien, a més, noves preocupacions que van pertorbar l’eufòria dels Estats Units de la postguerra. La Segona Guerra Mundial havia trencat la família americana: mentre els homes es trobaven a l’altre cantó de l’oceà, les mares treballaven a les grans indústries relacionades amb l’exèrcit, per la qual cosa tota una generació va créixer sense la supervisió o el contacte directe amb els seus pares. Finalment la guerra freda va traure la paranoia i l’ansietat anticomunista. Les pel·lícules d’aquesta època reflecteixen una societat que evoluciona cap a la intimitat, on no hi ha pràcticament interès pels drets humans, la decadència urbana o els esdeveniments mundials. Els seus ciutadans semblen preocupats només en mantenir una vida tranquil·la sense sobresalts. No obstant això , els “fabulosos anys cinquanta” són evidents els símptomes de problemes: angoixes socials i emocionals profundes, la preocupació per “encaixar” en aquest paradís, i gairebé sempre la por a no ser un bon consumidor.

    01. Are You Popular?, 1947. Les noies maques... Good girls don´t...
    02. Meet King Joe, 1949. Els obrers americans es diverteixen. American workers have fun.
    03. Dating: Do's and Don'ts, 1949. Com dir bona nit. How to say good night.
    04. The Last Date, 1950. Tecnicidi. Fes-ho amb un automòbil. Do it with a car.
    05. What to Do on a Date, 1951.
    06. Eisenhower for President, 1952. Espot electoral per a la televisió. Electoral ad for television.
    07. Mother Takes a Holiday, 1952. Les noies de l’institut s’alliberen de la cuina. High school girls are freed from the kitchen.
    08. Sniffles and Sneezes, 1955. Un dia a la vida d’un microbi. A day in the life of a microbe.
    09. Two-Ford Freedom, 1956. Un altre cotxe l’alliberarà. Another car will set you free.
    10. The Relaxed Wife, 1957. Tranquil·litzants, lentitud per a la realitat. Tranquilizers, slowing down reality.
    11. American Look, 1958. La llibertat consisteix a escollir entre diferents productes. Freedom is choosing between different products.